Gitanos

Una de les preocupacions dels diferents ajuntaments que han hagut de gestionar els barris gitanos de Girona i de Figueres ha estat sempre aconseguir arrelar-hi la població i posar fi a les anades i vingudes de gent forastera que s'hi instal·la rebotida d'altres barris deprimits de Catalunya. Malgrat els ingents esforços de l'administració a l'hora de gestionar la marginalitat, les elevades inversions en ajudes i en equipaments que s'hi han fet i el treball permanent dels serveis socials, al cap dels anys el balanç en aquests punts de conflictivitat alta està ple de fracassos i de decepcions. La Font de la Pólvora i Sant Joan són dos barris que fan vida a part de la resta de la ciutat a la qual pertanyen, ha estat impossible incorporar-los a una mínima normalitat i, massa sovint, els seus veïns es veuen implicats en episodis que omplen les pàgines de la crònica negra. I, malgrat tot, aquesta és només una part de la realitat quotidiana viscuda en aquests nuclis socialment estigmatitzats. L'altra part és la dels veïns que hi sobreviuen amb l'esperança que arribi un dia en què les drogues i l'incivisme deixin de ser el problema principal. Mentrestant, els governants s'enfronten al drama de saber que és molt difícil trobar una solució digne per a disbarats urbanístics com aquests i, alhora, amb el deure de continuar buscant-la sense defallir.