Opinió

Són faves comptades

Vots de confiança

Tant Forcades com Oliveres l'únic que fan és ajudar a cristal·litzar el malestar social creixent

Fa anys la irrupció en política de Rigo­berta Menchú i Muham­mad Yunus, per­so­nes poc sos­pi­to­ses de voler-se apro­fi­tar d'aquest fet per al bene­fici per­so­nal, va aixe­car molta expec­tació. Els mit­jans de comu­ni­cació i els cer­cles polítics de mig món van escru­tar la seva acció amb lupa amb una única volun­tat: saber fins on eren capaços d'arri­bar amb el que van qua­li­fi­car de “la seva uto­pia”. El seu pro­jecte era tan sen­zill com ambiciós: can­viar de model polític sense per­dre l'objec­tiu de donar ser­vei a la comu­ni­tat. Que les seves ini­ci­a­ti­ves ana­ven pel bon camí ho demos­tra que, tant a Gua­te­mala com a Ban­gla Desh, se'ls va anar fent el joc, la pinça, el llit, la vida impos­si­ble des de diver­sos fronts per deses­ta­bi­lit­zar-los i des­le­gi­ti­mar-los i, al final, fer desis­tir a un parell d'ele­ments sub­ver­sius pel sis­tema que el que feien era sac­se­jar-lo i des­ta­ro­tar-lo. No es podia per­me­tre. Si fa no fa passa el mateix amb Teresa For­ca­des i Arcadi Oli­ve­res. Des del Procés Cons­ti­tu­ent han expli­cat arreu que es pot can­viar la manera de fer política perquè sigui un ser­vei al ciu­tadà i no al revés. Tant For­ca­des com Oli­ve­res l'únic que fan és aju­dar a cris­tal·lit­zar el males­tar social crei­xent i trans­for­mar-lo, de mica en mica, en una majo­ria política orga­nit­zada a favor d'un canvi de model. Creure per veure. I és ben veri­tat. Aquest és l'èxit de les seves xer­ra­des i inter­ven­ci­ons en qual­se­vol plaça de Cata­lu­nya. El dis­curs que pro­nun­cien no només no és fum, sinó que se'l cre­uen i cre­uen que el podem veure fet rea­li­tat. No par­len d'uto­pies, són fets con­tras­tats que el poder econòmic és el que marca el ritme de la política. I que si els diners, i no els valors que hau­rien d'ins­pi­rar les acci­ons polítiques, són els que pre­va­len ben pocs can­vis es poden fer. Ara, com que de diners no n'hi ha –o dei­xen que en cor­rin pocs–, el seu mis­satge cala i es fa més pro­per als milers de per­so­nes que cre­uen que una altra manera de fer política és pos­si­ble. Cal donar-los un vot de con­fiança? Pocs polítics trans­me­ten aquest sen­ti­ment de segu­re­tat, de con­fiança. Pocs se'l merei­xen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia