Opinió

Setrills i sitrells

El senyor X va esta­ci­o­nar el cotxe a l'apar­ca­ment i encara es va atu­rar un ins­tant davant el para­brisa a com­pro­var l'eti­queta auto­ad­he­siva, perquè no li hagués cadu­cat la ITV. Abans d'entrar al res­tau­rant, es va pen­jar al coll la cinta per sub­jec­tar la funda de plàstic que con­te­nia a l'inte­rior la tarja iden­ti­fi­ca­dora: amb el seu nom, cognoms, NIF i número de la tar­geta sanitària. Ja dins de l'esta­bli­ment –adhe­rit al gremi de l'hos­ta­le­ria i la res­tau­ració, tal com deia la placa cla­vada al cos­tat de la porta d'entrada–, un cop asse­gut i després de com­pro­var que la taula i la cadira mos­tra­ven en lloc visi­ble les eti­que­tes amb les dades del regis­tre d'inven­tari i amb la cer­ti­fi­cació fores­tal ecològica, va fer un senyal al cam­brer, que s'hi va acos­tar bran­dant làngui­da­ment la cinta llur, pen­jada al coll, per sub­jec­tar la funda de plàstic que con­te­nia a l'inte­rior la tarja iden­ti­fi­ca­dora: amb el seu nom, cognoms, NIF, número de la tar­geta sanitària i, a més, el número de car­net de mani­pu­la­dor d'ali­ments. El senyor X es va lle­gir la carta –impresa en paper reci­cla­ble, segons cons­tava en el logo­tip– i va dema­nar calçots. A l'ins­tant, va aparèixer el cam­brer i li va dei­xar sobre la taula un manat de 25 calçots lli­gats amb una cinta de color blau fabri­cada exclu­si­va­ment per a la IGP, de la qual pen­java una eti­queta nume­rada amb el logo­tip de la IGP. De segon, el senyor X va dema­nar pollas­tre amb pata­tes. No va tri­gar gaire el cam­brer a rea­parèixer amb un exem­plar de gall domèstic jove eti­que­tat amb el nom “Pollas­tre del Prat”, el logo­tip IGP i el símbol comu­ni­tari, a més de les indi­ca­ci­ons: edat de sacri­fici, data de cadu­ci­tat, tipus d'ali­men­tació, número d'iden­ti­fi­cació… Un aju­dant de cam­brer va tras­lla­dar des de la cuina a la taula una bossa de paper trans­pi­ra­ble de 5 kg de capa­ci­tat –les de 2 kg s'havien aca­bat– amb una eti­queta amb la lle­genda “Pata­tes de Pra­des. IGP”, el logo­tip d'aquesta indi­cació geogràfica i el logo­tip comu­ni­tari d'indi­ca­ci­ons geogràfiques. De postres, el senyor X va dema­nar for­matge. Al cap de res, el cam­brer va pre­sen­tar-se amb una peça sen­cera amb l'eti­queta adhe­rida sobre la cara supe­rior, amb el nom del pro­ducte “For­matge de l'Alt Urgell-Cer­da­nya. Deno­mi­nació d'Ori­gen Pro­te­gida” i el logo­tip.

Men­tres­tant, a la barra, un altre cli­ent s'enfron­tava a un entrepà de llon­ga­nissa, de la qual en pen­java una eti­queta en què s'hi podia des­xi­frar “Llon­ga­nissa de Vic. IGP” i el logo­tip, men­tre obria la bossa eti­que­tada “Pa de pagès català”, amb el logo­tip iden­ti­fi­ca­dor propi de la IGP.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia