En defensa dels Mossos
Com que vivim en un país inquisitorial de blancs i negres, on els matisos són sistemàticament ignorats, exposaré ràpidament el meu punt de vista en relació amb els excessos policials, que malauradament sempre n'hi ha i sempre n'hi haurà. Els Mossos que se saltin la llei, i així ho dictamini un jutge, han de ser expulsats per sempre del cos i han de complir la sentència que els pertoqui. I crec que els membres de les forces de seguretat haurien de quedar sempre al marge de la política d'indults. No hi ha res menys edificant que veure com eviten la justícia aquells que, precisament, han de fer-la complir. Dit d'una manera gràfica: cal eliminar les pomes podrides del cistell perquè no facin malbé la resta de pomes.
Crec, també, que hi ha algun problema amb alguns agents. I estic convençut que l'origen d'aquest conflicte s'ha de buscar en la pressa per crear i desplegar una policia autòctona. Aquesta urgència va afavorir que es fessin promocions excessivament grans i que s'abaixés el llistó i el filtratge d'accés. Només cal parlar amb persones coneixedores del procés de selecció per saber que molts candidats suspesos repetien les proves sistemàticament cada any fins que aconseguien entrar dins del cos. Es va prioritzar la quantitat per damunt de la qualitat, i ara en paguem alguna conseqüència. Però aquests problemes puntuals no justifiquen en cap cas la campanya d'atacs sistemàtics contra el cos. La intencionalitat política d'aquesta campanya és evident. Només cal fer-se una pregunta clàssica. Cui prodest? Molt senzill; beneficia la policia espanyola i la Guàrdia Civil, i en paral·lel perjudica l'autogovern de Catalunya i el seu prestigi. Qui organitza aquesta campanya també organitza les campanyes contra TV3 i l'escola catalana. Aquests tres elements (mitjans propis, escola pròpia i policia pròpia) són els tres pilars sobre els quals hem construït un país. Algú creu que hauríem pogut fer la Via Catalana sense els Mossos d'Esquadra?
Dono per descomptats i previsibles els atacs provinents de Madrid i dels seus tentacles polítics i mediàtics a casa nostra. Allò que em sorprèn, però, és que tinguin la connivència entusiasta i acrítica de diversos sectors de la societat catalana que es reclamen, paradoxalment, sobiranistes. Es pot tenir una actitud vigilant i enèrgica en relació amb els mossos des del sobiranisme? Evidentment. Però una cosa és vetllar per la qualitat democràtica del cos i l'altra, ben diferent, és l'atac sistemàtic contra la policia catalana, degradant-ne la imatge pública de manera conscient i volguda. És un joc perillós que només s'explica per la inconsciència o pel fet de treballar discretament per als de l'altre cantó. No siguem ingenus.
D'aquests atacs contra la policia catalana, el més miserable, amb molta diferència, és el que arriba des d'ICV. Obliden els dirigents ecosocialistes que Joan Saura va ser conseller d'Interior entre els anys 2006 i 2010, període durant el qual es va fer un ús intensiu de les bales de goma i algunes persones van perdre un ull? És clar que no ho obliden, però els interessos partidistes i el setge al govern estan, a ulls de Joan Herrera, per damunt de l'ètica política. També hi té molt a veure el pànic que ICV té davant del creixement de la CUP i l'espectre de Procés Constituent. Per això el diputat David Companyon es manifestava l'altre dia pel carrer cridant alegrement que “la policia tortura i assassina”. En qualsevol país europeu el seu partit l'hauria desautoritzat de manera fulminant per irresponsable.
