Opinió

Estrès infantil

El resultat és diferent: els reptes assumibles ens vigoritzen i ens motiven, i l'estrès ens
fa perdre autoestima
i autoconfiança

Fa dies, l'Ins­ti­tut d'Estadística de Cata­lu­nya va fer públic el resul­tat de l'Enquesta a la joven­tut de Cata­lu­nya 2012. Entre totes les dades que hi cons­ten, n'hi ha una que em va cri­dar l'atenció, pos­si­ble­ment perquè aca­bava de lle­gir un parell d'arti­cles científics sobre el tema: un 4,1% dels joves entre 15 i 19 anys con­si­de­ren que la seva feina és molt estres­sant, i un 36,6% que ho és força. L'estrès no afecta només els joves i els adults, sinó també els nens i els ado­les­cents. Segons la Soci­e­tat Espa­nyola d'Estu­dis d'Ansi­e­tat i Estrès, un 8% dels nens i un 20% dels ado­les­cents patei­xen estrès crònic, per diver­sos motius, entre els quals des­ta­quen la mort d'un fami­liar, una sepa­ració dels pares mal por­tada i un excés d'acti­vi­tats extra­es­co­lars o de deu­res. Aquests dos arti­cles científics, publi­cats a la revista PNAS, demos­tren que l'estrès infan­til i juve­nil deixa una empremta pràcti­ca­ment ines­bor­ra­ble al cer­vell que afecta la con­ducta d'aques­tes per­so­nes durant tota la seva vida.

Psi­cològica­ment, l'estrès és un estat de tensió aguda que mani­festa l'orga­nisme quan ha de reac­ci­o­nar davant una situ­ació d'amenaça. Des del punt de vista fisiològic, con­sis­teix en l'acti­vació de diver­ses àrees del cer­vell, com l'amígdala, impli­cada en la gestió de les emo­ci­ons; l'hipotàlem, que fa de vin­cle entre el sis­tema nerviós i la pro­ducció hor­mo­nal; l'hipo­camp, que orga­nitza la memòria, i l'escorça pre­fron­tal, que regula els pro­ces­sos cog­ni­tius, com ara l'atenció, la pla­ni­fi­cació i la reso­lució de pro­ble­mes. En prin­cipi la capa­ci­tat d'estres­sar-nos és bene­fi­ci­osa, perquè ens per­met reac­ci­o­nar davant una situ­ació d'amenaça, és a dir, ens per­met afron­tar els rep­tes amb més garan­ties d'èxit. El pro­blema, però, sor­geix quan l'estrès esdevé crònic.

L'estrès crònic altera l'equi­li­bri neu­roquímic del cer­vell en les àrees esmen­ta­des, i en els nens els difi­culta l'apre­nen­tatge i el con­trol de l'agres­si­vi­tat. Fins no fa gaire, es pen­sava que aquests efec­tes eren tran­si­to­ris, men­tre durava la situ­ació d'estrès, però aquests dos tre­balls han cap­gi­rat la situ­ació. Els inves­ti­ga­dors han ana­lit­zat el “cable­jat” neu­ro­nal de nens, ado­les­cents i joves entre 9 i 24 anys sot­me­sos a estrès crònic agut, deri­vat de situ­a­ci­ons de pobresa fami­liar o de viure en orfe­nats. I també ho han ana­lit­zat en rato­lins als quals, expe­ri­men­tal­ment, se'ls ha induït estrès crònic per manca de cura pater­nal. En tots els casos s'han obser­vat alte­ra­ci­ons per­ma­nents en les con­ne­xi­ons neu­rals, espe­ci­al­ment en l'amígdala cere­bral, les quals afa­vo­rei­xen que, d'adults, tin­guin pro­ble­mes per ges­ti­o­nar les emo­ci­ons nega­ti­ves i mani­fes­tin una menor auto­es­tima i auto­con­fiança, i una major pro­pensió cap a les reac­ci­ons agres­si­ves.

Mal­grat que les con­di­ci­ons d'aquest estudi siguin molt extre­mes (pobresa estruc­tu­ral o viure en un orfe­nat), els autors reco­nei­xen que altres situ­a­ci­ons d'estrès més mode­ra­des però igual­ment cròniques poden tenir efec­tes simi­lars, com el pro­vo­cat per un excés d'acti­vi­tats extra­es­co­lars o de deu­res. En aquest sen­tit, l'objec­tiu d'aques­tes acti­vi­tats hau­ria de ser plan­te­jar rep­tes als infants i ado­les­cents per a esti­mu­lar llur apre­nen­tatge social i acadèmic, però la línia que separa els rep­tes de l'estrès és molt prima, i dife­rent en cada per­sona. El resul­tat, però, és ben dife­rent: els rep­tes assu­mi­bles ens vigo­rit­zen i ens moti­ven, i l'estrès ens fa per­dre auto­es­tima i auto­con­fiança.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia