L'aigua de Blanes

Els lloretencs anomenàvem així el prestigiós cava que es fabricava a la veïna població: el Montferrant. És curiós que a Blanes i a Tossa, en èpoques passades, els vins escumosos van fer-hi aparició molt més aviat que en altres contrades avui famoses per aquestes explotacions vinícoles. A Tossa, les primeres caves, creades per Jaume-Esteve Llach Abellí, van començar a funcionar el 1808 i van durar fins al final de la Guerra Civil (1936-39). Respecte a Blanes, l'historiador Jesús Crous Collell assegura que el Montferrant era la primera empresa que va fabricar xampany a Espanya. El seu creador, el metge i enòleg Agustí Vilaret i Massó, l'any 1850, presentava a Madrid la seva producció com a objecte d'estudi. Després va començar a guanyar medalles a les exposicions on va donar a conèixer el producte (Barcelona, 1872; Filadèlfia, 1876; París, 1878 i 1885...). En un moment determinat es va vendre l'empresa als senyors Demissy i Miquel, que van continuar el negoci. Demissy va importar maquinària francesa i aprofitaven els raïms collits a les vinyes de Blanes, Lloret i Tossa. Després se'n va haver de comprar a fora. Un tècnic importat de la mateixa Xampanya, el Sr. Rodolf Bourlon, va dirigir l'empresa fins a 1939, quan el va succeir el seu fill René. Quan aquest es va jubilar, el va substituir el blanenc Amador Solà. Precisament fa pocs dies em van facilitar un exemplar de la revista Sindical, de 1911, portaveu dels sindicats agrícoles de Blanes, Lloret i Malgrat. L'anunci que destaca a primera pàgina diu: “Xampanys selectes Mont Ferrant, Demissy Miquel i Cia., Gran Premi en l'Exposició Hispano-francesa de Saragossa. Blanes (Girona).” Ara, però, la marca Mont-Ferrant, que darrerament era propietat del grup Agroalimen, ha estat comprada pels fabricants del Parxet, la família Raventós. Les caves blanenques han estat buidades totalment i la producció s'ha traslladat a un altre lloc. A Blanes no s'hi fa res. Els clients hem rebut una amable circular dels nous propietaris oferint-nos el tradicional cava per a les properes festes i ponderant la seva qualitat i, no cal dir-ho, la seva antiguitat. Tots, però, hem quedat decebuts que la producció no s'hagi pogut seguir fent rendible en el marc característic on va néixer. Anar-hi a buscar-ne unes quantes ampolles quan ens abellia era com un ritual. Més lluny no hi anirem pas. Com diu l'alcalde de Blanes, Josep Marigó, ja no ens sentirem inclinats a consumir-ne, davant d'aquest trasllat que, inicialment, s'havia assegurat que no es produiria. I és una llàstima.