‘El dilema' de Zapatero
Felipe González presideix el comitè de savis de la Unió Europea, professional de conferències i membre del consell de Gas Natural i en les seves hores lliures dissenya joies.José María Aznar treballa a la consultoria KPMG, a Endesa de Xile i en el seu temps lliure juga a pàdel. Assessora la seva dona i alcaldessa de Madrid, Ana Botella. Tots dos expresidents gaudeixen del privilegi de ser ex: nòmina, xofer, cotxe, secretària, despatx, la qual cosa serveix per continuar la seva vida amb un reconeixement públic continu. Tots dos tenen temps de seguir marcant territori ideològic en els seus respectius partits. Quan decau la seva popularitat, un negre literari escriu un llibre per mantenir la seva presència.
L'altre ex és Rodríguez Zapatero. El més jove de tots tres. Avui corre el perill de passar a la història d'Espanya sense pena ni glòria o, encara pitjor, de passar-hi com el president que va amagar que venia una crisi en forma de llarga tempesta i que ara alguns economistes anomenen crisi en forma de L. És a dir, sense saber com acabarà. La diferència de Zapatero amb els altres ex és que ara té més temps. Ningú l'ha cridat perquè assessorés res. Ha tingut temps per escriure personalment de dalt a baix un llibre: El dilema, fàcil de combinar amb les avorrides sessions del Consell d'Estat, del qual és membre com a expresident. Zapatero, en El dilema, vol fer-se perdonar els pecats, malgrat que no fa autocrítica. És el llibre de la seva vida com a president i només hi reconeix un error: el retard a l'hora d'utilitzar la paraula crisi quan tothom sabia que n'hi havia; de no haver dit res quan la sensació era ben visible. De dir que el país estava creixent i que les previsions eren bones. Tot plegat, suficient perquè hagi d'escriure molts llibres per poder esborrar una mala imatge que amb el temps només podran millorar d'altres que vindran. Zapatero va ser víctima d'haver d'assumir la presidència del govern abans d'hora. La perspectiva històrica demostra que no estava preparat. La mala gestió d'Aznar en l'atemptat de l'11-M el va portar a La Moncloa abans d'hora. Mai va tenir clar i no va agrair prou que els socialistes catalans l'haguessin conduït a la secretaria general del PSOE. Tot plegat, un dilema que haurà d'escriure amb tota una obra completa per justificar per què no va donar llum verd a l'Estatut que va aprovar el Parlament de Catalunya. Un fet que hauria estalviat part dels maldecaps actuals de la política catalana...
