Monestir mil·lenari

Tot i que la commemoració del mil·lenari del monestir de Sant Daniel no s'escauria fins l'any 2015 si ens atenem al document segons el qual Pere Roger, bisbe de Girona, vengué l'església de Sant Daniel i els terrenys que l'envoltaven a la seva germana Ermessenda de Carcassona perquè aquesta pogués endegar el seu projecte de constituir en aquell lloc una comunitat religiosa de monges benedictines, ja fa una colla de dies que, encertadament, s'han organitzat actes públics, conferències i visites guiades per tal de donar a conèixer aquesta joia que els gironins tenim al bell mig de la que antigament s'havia anomenat vall Ombrosa o Tenebrosa. La visita permet conèixer millor les interioritats del convent que durant tants i tants anys havia restat ocult a mirades indiscretes que tan sols podien intuir que darrere la reixa de la recepció s'hi amagava un claustre romànic excepcional. Així, el visitant pot observar avui les formes arquitectòniques de l'antiga capella, la nau romànica amb l'original del magnífic sarcòfag de sant Daniel i els detalls del claustre, les làpides i els capitells, molts dels quals han estat objecte d'un respectuós procés de restauració, però també podrà passejar per les dependències actuals i admirar la ben proveïda biblioteca que conté els autèntics pergamins que demostren l'origen del cenobi amb la signatura de la mateixa comtessa Ermessenda estampada en un d'ells. El fotògraf Jordi S. Carrera ha captat perfectament la màgia del monestir, del claustre i els seus racons en el llibre Capitells, on, combinant la perfecció i el detall de les imatges, el text de Joaquim Nadal ajuda a contextualitzar la mil·lenària història d'aquest convent benedictí que al llarg dels anys ha sabut resistir els embats del pas del temps, les guerres i les misèries mitjançant la ferma voluntat d'unes dones voluntàriament recloses i el seu destí. Segons es diu en el llibre no està documentalment provat però és molt possible que el famós Tapís de la Creació fos confeccionat per anònimes mans de monges benedictines de Sant Daniel, cosa gens estranya si ens atenem a la seva provada laboriositat al llarg del temps. La clausura d'ahir ha donat pas a unes noves formes de vida conventual més oberta a una ciutadania que ben segur agraeix poder compartir la joia d'una mil·lenària celebració. En aquest sentit, és d'agrair que l'Ajuntament estigui condicionant un pas de vianants vora el riu des de Sant Pere fins a la font del Bisbe. Un bon passeig per celebrar el mil·lenari!