Reptes

La cultura no només genera diners, però perquè hi hagi activitats culturals que alimentin i enriqueixin la societat hi ha d'haver diners al darrere que ho facin possible. Els més conservadors deuen pensar que tirar endavant qualsevol iniciativa cultural amb els temps que corren és una temeritat o una irresponsabilitat. Crec que és justament el contrari, fer-ho ara és necessari. En temps de crisi, el repte és motivar i esperonar la creativitat, la imaginació i l'empenta per sortir-ne. I ens hem de conscienciar i convèncer que la cultura hi pot ajudar. Això ho vaig veure divendres a l'Auditori de Girona. Vaig assistir al concert anual de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. La Simfònica és la fusió de l'Orquestra de Cadaqués, la Jove Orquestra de les Comarques Gironines i La Principal de la Bisbal. És una formació única i singular al nostre país no només per la lletra sinó també per la música. No tan sols perquè aconsegueix un so característic i inconfusible sinó perquè es vertebra al voltant d'un projecte que aplega el talent emergent amb el talent establert. Veure xalar de valent damunt del mateix escenari els veterans músics de La Principal, renascuts, al costat dels joves músics, que creixen il·lusionats, és impagable. La projecció a la carrera musical d'aquests artistes i la injecció de vitalitat i energia renovades als que ja estan consolidats són un fet. Però el que genera la Simfònica va més enllà de la qüestió musical. Hi ha l'aspecte social, que també incideix en el públic. A la meitat de les persones que omplen les més de mil butaques de l'Auditori les convida Metalquimia, l'empresa que impulsa la Simfònica. L'objectiu que els mou a fer-ho és ben senzill: tornar a la societat allò que la societat els ha donat i els ha permès créixer. I no se'ls acut res millor que fer-ho en espècies, un regal per enriquir l'ànima i l'esperit. Un plantejament que també fan altres empreses però, per desgràcia, encara són poques. De cara a l'any que ve, hauria de ser un dels reptes a assolir.