Aprenem dels gegants

Poc o molt, tots tenim la impressió que de gegants com els d'abans, ja no se'n fan; diguem-ne Gandhi, Luther King, Kennedy o Churchill, en les versions amables, i diguem-ne Hitler, Stalin o Mao, en les versions més perverses. Mandela es compta clarament entre els primers, els personatges positius; i ha ingressat amb tots els mèrits al panteó dels més grans. D'entre els gran ídols polítics del segle XX, Nelson Rolihlahla Mandela ha estat el darrer a marxar.

Què ho fa?

Mandela ha incorporat a la condició de tòtem o home-símbol la profunda veneració que ha despertat entre els seus compatriotes. L'entorn social de Sud-àfrica compta amb fortes pràctiques i creences religioses, sigui per la via de l'espiritualitat vital africana, o per la via del protestantisme rigorós europeu. El líder va esdevenir el gran màrtir i profeta absent durant el seu empresonament, quan ni tan sols es podien publicar fotos d'ell; va irrompre com un messies anunciat en la turbulenta escena de la transició, i ara passa a l'eternitat com el pacificador i home sant que ha evitat el vessament de sang i ha deixat un rastre d'esperança al país.

Més enllà d'aquests atributs, que ja l'haurien situat entre els grans dels grans, el Madiba s'ha revelat com un autèntic estadista i ens ha ofert una lliçó magistral de savoir faire polític. La combinació de fermesa i ductilitat ha estat realment digna de manual. Durant molts anys es va negar a tenir tractes amb el règim supremacista, perquè entenia que els cants de sirena que li adreçaven eren trampes per desactivar-lo com a dirigent. Insistia que, mentre el seu poble no
fos lliure, ell no podia ser lliure. És a dir; vinculava de manera tenaç el seu futur al del seu poble, i la seva tossuderia era entesa com una mostra d'integritat i d'entrega.

Però val a dir que, quan es va presentar l'ocasió real de negociar un país diferent, s'hi va prestar de seguida. El darrer president blanc, Frederik de Klerk, li va brindar l'oportunitat de dialogar sense condicions per a un futur sense exclusions. I ell va acceptar l'envit, fins i tot al marge del seu partit. Sort que Mandela no els va fer gaire cas; perquè, quan va sortir de la presó aquell 11 de febrer de 1990, ho va fer aclamat per la multitud i amb el missatge ben nítid que la seva llibertat personal i la de la seva gent s'assolien al mateix temps. D'això se'n diu habilitat i do de l'oportunitat.

A partir del seu alliberament, van seguir els anys més complicats de la seva vida; cridat a redreçar un país que no havia trepitjat en tres dècades, barallat amb la seva dona, la volcànica Winnie, i mirant d'evitar a cada pas una guerra civil racial que pronosticaven els observadors de mal averany. De nou se'n va sortir airós, posant-hi fermesa i habilitat, conscient que l'èxit del futur país depenia d'una fràgil combinació entre justícia i reconciliació. Va posar al carismàtic arquebisbe Desmond Tutu al capdavant de la Comissió de la Veritat, i ell personalment es va ocupar de festejar amb la població blanca sense perdre l'afecte de la majoria negra.

Just després de guanyar les eleccions, la primera visita de Nelson Mandela va ser a la Borsa de Johannesburg; seria l'equivalent a tenir
un republicà independentista, l'endemà d'escombrar en uns comicis, apareixent abans que res al Círculo Ecuestre de Barcelona. Quan ja era president, el líder sud-africà va capitanejar la copa de rugbi al seu país i es va lliurar en cos i ànima a la victòria dels Springboks –equip nacional de rugbi i antic símbol de la supremacia racial blanca–. Molt més complicat, per entendre'ns, que un flamant president de la Catalunya independent vestint alhora les bufandes de la Roja i del Real Madrid.

Direm que Nelson Mandela es
podia permetre aquesta magnanimitat perquè era un home-déu. Sens dubte. Però admetem també que
era un home-déu perquè va exercir sempre una magnanimitat més enllà del que solen ser els límits dels mortals. Aprendre d'ell i de tots els gegants morals vol dir això; comprendre que la grandesa política consta a parts iguals de generositat, habilitat, coratge i fermesa. A Sud-àfrica, a Catalunya i al món sencer.