La Unesco i la Maria

Un merescut homenatge a Maria Cobarsí tingué lloc dilluns passat a l'Hotel d'Entitats de Girona, promogut pels Amics de la Unesco. He dit merescut perquè, en els últims seixanta anys, no s'ha fet a Girona res semblant a la seva obra. L'esdeveniment més reeixit que se celebra durant l'any és l'Exposició de Flors, ara Girona Temps de Flors. La processó de Setmana Santa, tal com la resta d'actes religiosos als carrers, ha tingut una forta davallada. Les Fires de Sant Narcís, la precària economia les ha frenades, tot i els esforços de l'Ajuntament. En canvi, l'espectacle floral ha crescut imparable: de primer, foren els pobles veïns; seguiren les comarques i la Catalunya Nord i el turisme de la Costa Brava i el Maresme. Barcelona hagué de rendir-se a l'evidència i pujar a Girona. La procedència de centenars d'autocars —ultraautonòmics alguns— donen fe de l'eficàcia de les campanyes de publicitat en els mitjans, la col·locació massiva de cartells i les promocions a les agències de viatges i cadenes hoteleres. El 1980, l'Escola Universitària de Turisme i Relacions Públiques de la UdG adjudicà a l'organització l'Àngel de Bronze a la millor campanya de publicitat i promoció. Del 1978 al 1991, en què els Amics de les Flors executaren l'exposició, van ser els anys de l'expansió; la inèrcia ha fet la resta.

President fundador dels Amics de les Flors des del 1978, ens partírem la feina: la Maria, l'art floral i els col·laboradors i jo, l'espectacle, la publicitat i promoció i les finances. És evident que funcionà! L'exposició cresqué en extensió i qualitat. L'espectacle de flors, aigua, llum i so va ser excepcional. La Maria féu una novena l'any que portàrem orquídies de l'illa de Madeira. D'un pressupost de 4 milions de pessetes el 1978, a Galligants, passàrem a 14 el 1990, a Sant Domènec. El màrqueting emprat va ser estudiat i dissenyat a mida. Les ajudes i els patrocinis econòmics, suats amb sang. En agafar la torxa l'Ajuntament, la Maria perdé la iniciativa —no pas la feina— i jo —de fet, jubilat— cedí el feixuc i difícil protagonisme financer i promocional a l'Ajuntament. Les xifres ara són molt importants i l'Ajuntament és el millor oncle solter i ric que pot haver-hi.

Els Amics de la Unesco feren una pulcra presentació en la replena sala de l'Hotel d'Entitats. La seva presidenta, Dolors Reig, obrí l'acte i n'exposà els motius. Francesc Cayuela, president de la Confraria dels Dolors, a què pertanyia Maria Cobarsí, en una curta locució, l'enaltí. Narcís Sureda, amb prosa i vers, l'exaltà entre paraules i sentiment. La presentació del filmet de 45 minuts resultà un plaer per a la vista i un puntal per a la història de l'exposició. L'acte sortí rodó! Per la meva part, he de dir que agraí els elogis que els presentadors em feren. Entre satisfaccions no esperades i amics retrobats, en sortir coixejava menys que en entrar. Degué ser per la teràpia floral!