Solidaritat bancària

La majoria d'entitats bancàries, en l'apartat d'ingressos dels comptes dels seus clients, incorporen opcions per fer microdonatius. Just en el requadre on s'indica que el titular d'un compte ha cobrat la nòmina o ha ingressat un xec, la mateixa entitat bancària incorpora una pestanya telemàtica que permet que el client pugui fer una petita aportació en concepte de solidaritat si és aquest el seu desig. “Doni 3 euros per a la Recollida d'Aliments per a la Infància”, era la crida que jo tenia al costat de l'ingrés de la meva última nòmina.

És clar: és positiu que les entitats bancàries ofereixin facilitats d'aquesta mena. O tal com potser hauria dit la meva àvia: “Mentre es dediquen a això, al menos no fan malifetes.” El cas és que resulta xocant aquesta pàtina d'embelliment social per part d'entitats que practiquen polítiques molt lesives des del punt de vista econòmic i de la justícia comunitària. El despropòsit ja és insultant quan aquest vernís solidari el publiciten entitats bancàries que van cometre abusos i fraus en un passat molt recent, entitats que han estat rescatades amb diner públic i que ara, en comptes d'oferir crèdits a la petita i mitjana empresa per crear llocs de feina, aprofiten el diner barat del Banc Central Europeu per comprar deute públic. La contradicció pot adquirir proporcions catedralícies: no crec que fos gaire difícil trobar entitats bancàries que tot i haver estafat amb les preferents, tot i haver-se oposat a les dacions en pagament, i tot i haver executat desnonaments salvatges, ara subvencionin conferències, tertúlies i espectacles artístics obertament crítics amb l'estafa de les preferents, amb les mesures de fre contra les dacions en pagament, o amb la indefensió de tantes i tantes famílies davant d'un desnonament. És una contradicció que ens deixa a mans del relativisme més dissolut.