“‹Individuo peligroso›”

En la meva darrera Galeria vaig tractar el tema, encara avui d'actualitat, de les reaccions generades per l'aparició, al nadalenc mercat de les figures de pessebre, d'una Moreneta caganera. I vaig referir-me a un escrit del bon amic, i fins no fa pas tant company de feina d'aquest diari, Pere Madrenys, publicat, en castellà i sense firmar perquè l'elaborava un equip, a la Hoja parroquial el 27 d'abril del 1969, titulat Hoy, la Moreneta. Després d'afirmar “La lengua, el derecho, la economía, el arte y sobre todo la mentalidad y la idiosincrasia hacen de nuestra tierra un país muy diferente de los que rodean sus fronteras”, Madrenys afegia, atesa la festivitat del 27 d'abril: “Debemos pedir a la Señora de Cataluña que la defienda de todos sus enemigos espirituales y temporales.” Aquest text, a més d'enfurismar un periodista madrileny, va generar corredisses judicials, que es van concretar en un exhort del Jutjat d'Ordre Públic que demanava al bisbe de Girona, monsenyor Jubany, qui era l'autor d'aquell text. El senyor bisbe va deixar clar que, d'acord amb un article i un dels seus apartats de la llei de premsa, el bisbat era l'únic responsable d'allò que sortia al full parroquial. Finalment, Pere Madrenys en va sortir indemne. Però al Govern Civil d'aleshores hi constava, perquè no hi hagués cap mena de dubte, la seva fitxa política, entre les de molts altres gironins, és clar. Era aquesta: “PERE MADRENYS.– Ex-sacerdote, vive amancebado con una señora, enemigo integral del Régimen. Se le supone activista de CC.OO. frecuenta y participa en cuantas actividades de carácter neo-separatista se organizan en la provincia y fuera de ella. Individuo peligroso. Corresponsal del Correo Catalán en la Prov.” Amb aquestes credencials, l'amic Pere, que encara no era exsacerdot – i tampoc ho és ara: sí, ha deixat d'exercir com a tal, però va rebre el sagrament de l'Orde, que és de caràcter indeleble –, feia la seva feina sabent que la policia política el vigilava com si es tractés d'un autèntic malfactor.

He transcrit la seva fitxa perquè els lectors d'avui dia nascuts després de l'adveniment de la democràcia sàpiguen en quines condicions es trobava la premsa catalana d'aquell temps, i, compte, la ciutadania en general. Tothom podia ser sospitós d'allò que s'anomenava, i es castigava amb penes de presó, delito contra el Régimen.