Què farem amb el nou finançament?

Ara que el nou finançament ja està deci­dit pels pro­pers anys, i els par­tits de govern ja estan deba­tent a què des­ti­nar els nous fons obtin­guts, per­me­tin-me que com a pre­si­dent del Cer­cle Català de Nego­cis (CCN) els doni la nos­tra visió de com s'hau­rien de repar­tir aquests fons.

El CCN el for­mem bàsica­ment empre­sa­ris de peti­tes i mit­ja­nes empre­ses, també direc­tius de grans empre­ses, autònoms i pro­fes­si­o­nals lliu­res, i per tant tots nosal­tres vivim la situ­ació de les empre­ses del nos­tre país, espe­ci­al­ment la de la crisi actual, però també la supo­sada situ­ació de bonança de la dar­rera dècada. És amb aquesta visió que cons­ta­tem que fa anys que Cata­lu­nya perd pis­to­nada en el camp empre­sa­rial, que mol­tes empre­ses han de tan­car, molts tre­ba­lla­dors han de tre­ba­llar mol­tes hores per poder tenir un salari que els arribi a final de mes i que, lluny de tenir un Estat que ajudi tant en els moments dolents per sub­sis­tir com en els bons per esde­ve­nir empre­ses més grans i més for­tes, ens tro­bem cada dia amb més pals a les rodes. La il·lusió de l'empre­sari de com­pli­car-se la vida i arris­car, espe­rant bene­fi­cis que ho com­pen­sin, cada cop és més minsa.

Des d'aquest conei­xe­ment de la rea­li­tat, per­me­tin-me que faci la nos­tra pro­posta sobre a què hau­rien d'anar des­ti­nats els nous fons del finançament. Ja els avanço que no es facin il·lusi­ons, per què hi ha trampa en la pro­posta que els faré...

Per una banda, des del CCN pen­sem que cal inver­tir més diners en infra­es­truc­tu­res, En con­cret pen­sem que cal doblar la par­tida actual d'infra­es­truc­tu­res, és a dir, en lloc dels 3.259 mili­ons d'euros de 2009, cal incre­men­tar-la a 6.500 mili­ons. Aquest ritme d'inversió ens per­metrà en pocs anys assu­mir un nivell d'infra­es­truc­tu­res cor­res­po­nent a un país modern, reduir els cos­tos logístics de les nos­tres empre­ses i, per tant, ser més com­pe­ti­tius.

Per altra banda, pen­sem que en època de crisi cal reduir la pressió fis­cal, amb la fina­li­tat última de poten­ciar el con­sum i reduir la tensió per arri­bar a final de mes a tots aquells que han hagut de can­viar a una feina menys remu­ne­rada, menys hores extres, etcètera.

També lògica­ment a les empre­ses cal reduir l'impost de soci­e­tats per tal d'aju­dar noves empre­ses a la implan­tació a Cata­lu­nya, i en defi­ni­tiva gene­rar una empresa que tin­gui més al·lici­ent, perquè mal­de­caps els puc asse­gu­rar que en porta molts. En aquest apar­tat pen­sem que cal des­ti­nar 7.500 mili­ons d'euros per reduir l'impost de soci­e­tats en 8 punts, i també un 35% de l'actual IRPF. Aquest dar­rer impost dona­ria molts més diners a la but­xaca dels tre­ba­lla­dors i per tant molt més con­sum i capa­ci­tat d'estalvi que final­ment sig­ni­fi­ca­ria una millora finan­cera glo­bal per al país. Capítol espe­cial es mereix l'impost de suc­ces­si­ons, que cal reduir dràsti­ca­ment com han pogut fer altres comu­ni­tats, i així no pena­lit­zar la trans­missió dels patri­mo­nis de les empre­ses fami­li­ars a les suc­ces­si­ves gene­ra­ci­ons.

També pen­sem que els jubi­lats merei­xen un capítol per­so­na­lit­zat, ja que la majo­ria han tre­ba­llat durant 40 o més anys i es merei­xen un cert reco­nei­xe­ment social. A ells els des­ti­naríem un incre­ment de paga del 10%, i a part pro­po­sem des­ti­nar uns 2.000 mili­ons d'euros anu­als a un fons de pen­si­ons per asse­gu­rar unes pen­si­ons futu­res dig­nes. En aquest mateix apar­tat pen­sem que es pot reduir la cotit­zació social de tre­ba­lla­dors i empre­ses de l'ordre del 10%. Totes aques­tes mesu­res rela­ci­o­na­des amb les pen­si­ons i cotit­za­ci­ons soci­als cos­ta­ria a la Gene­ra­li­tat uns 6.400 mili­ons d'euros anu­als.

Final­ment pen­sem que cal dedi­car un capítol impor­tant a les pres­ta­ci­ons soci­als per aju­dar els atu­rats, per for­mar i pre­pa­rar-nos millor per al futur, per incre­men­tar la par­tida de la llei de dependència, l'edu­cació, etcètera. En con­cret pen­sem que cal incre­men­tar el pres­su­post de la Gene­ra­li­tat en un 20% pel que fa a aques­tes par­ti­des, és a dir, uns 4.200 mili­ons d'euros.

Ara tor­nem a la trampa. Si han fet la suma dels imports esmen­tats s'hau­ran ado­nat que arri­bem als 21.000 mili­ons d'euros!

No, no m'he equi­vo­cat, sóc molt cons­ci­ent que aquesta xifra mul­ti­plica per 10 la que el govern pre­veu obte­nir durant el pri­mer any del nou finançament, però resulta que és la xifra de l'espoli fis­cal de l'any 2008 que va patir Cata­lu­nya pel fet de pertànyer a Espa­nya. Per res més. És per això que des del CCN tenim clar que el nou finançament és un insult al poble català, un roba­tori, i que l'únic finançament just per a nosal­tres és el que eli­mini l'espoli fis­cal, per tant l'Estat propi.

Per això diem no a aquest finançament i fem una crida a la soci­e­tat empre­sa­rial per unir-nos i esde­ve­nir l'eina clau perquè els nos­tres polítics apos­tin de manera deci­dida i inequívoca per l'Estat propi en la pro­pera legis­la­tura.