D'oficial de milícies a general de l'exèrcit

El gadità Juan Modesto Guilloto es va valer del seu caràcter enèrgic, disciplinat i eficaç per dissenyar una carrera fulgurant dins l'exèrcit republicà. Ho demostra el fet que Modesto es considera l'únic cap de milícies que va assolir el rang de general en l'exèrcit. La seva incorporació al servei militar a l'Àfrica, on va participar en algunes operacions bèl·liques, li va servir per aprendre tècniques militars que després posaria en pràctica. Imbuït per l'ideari de la Revolució d'Octubre, va entrar el 1930 al Partit Comunista, la direcció del qual el va enviar a l'URSS el 1933 per rebre formació.

Modesto va demostrar l'esperit de comandament des dels primers moments del conflicte, quan va impulsar les primeres milícies populars i l'octubre del 1936 es va constituir com a cap del V Regiment, un dels primers nuclis de l'exèrcit i un dels més reconeguts. Va participar en l'assalt de la caserna de la Montaña a Madrid i va dirigir un batalló a Toledo, amb la missió de contenir les tropes franquistes sobre Madrid, així com en les batalles de Guadarrama, el Tajo. Tot plegat li va valer el reconeixement de la seva destresa militar i el general José Miaja, cap de la Defensa de Madrid, li va atorgar el comandament de la IV Divisió. A partir d'aquí, les batalles de Guadalajara, Jarama i Brunete. El capítol cabdal de Modesto va arribar quan va assumir el comandament militar de la batalla de l'Ebre amb el rang de tinent coronel amb el V Cos d'Exèrcit d'Enrique Líster, el XV de Manuel Tagüeña i el XXIV de Manuel Buxó, entre d'altres. La principal gesta va ser el creuament de l'Ebre el 25 de juliol passada la mitjanit quan 50.000 soldats van aconseguir sorprendre l'exèrcit feixista. La destresa de Modesto no va passar desapercebuda i fins i tot el president Manuel Azaña va afirmar en el seu llibre de memòries: “L'únic que sap llegir un plànol és l'anomenat Modesto. Els altres –Líster, El Campesino i Mera–, a més de no saber-ne no creuen que en necessitin.” Va patir la retirada de les seves tropes per Catalunya i el febrer del 1939 travessava la frontera. Tot i això, va tornar a la zona centre per lluitar a les acaballes de la Guerra Civil, quan el president Negrín el va nomenar general. Es va exiliar a la Unió Soviètica, on va ser general en l'exèrcit búlgar durant la Segona Guerra Mundial. Posteriorment, es va retirar a Praga, on va escriure les seves memòries militars Sóc del Cinquè Regiment.