PP: estratègia de tensió
George Bush, president dels EUA, va aplicar una idea política que deia mai retrocedir, sempre atacar l'adversari, mentint sempre que calgui, amagant la veritat si perjudica, creant una tensió permanent per evitar treva als rivals. Aznar, sent president espanyol, va enviar tècnics de comunicació de la FAES (fundació de dreta extrema que paguem tots) a copiar el sistema del laboratori de comunicació del Partit Republicà. I d'aleshores ençà l'apliquen. Tal doctrina comporta, però, problemes. Hi ha sectors republicans que s'han apartat de l'excessiu radicalisme del Tea Party. Aquí, seria el fet repressiu ferotge contra tot el propi amb què actua el PP a les Illes o el País Valencià el que ha fet canviar de criteri votants i militants.
A l'altra banda hi hauria l'èxit d'haver aconseguit que el PSOE, enmig de totes les crisis –això és lideratge, idees, corrupció i abandó de la defensa dels sectors populars de l'Estat–, hagi quedat en mans de l'estratègia política del PP més excloent i espanyol. Un espanyolisme que nega el dret dels altres i els du a un unitarisme no democràtic. D'aquí el rosari d'accions incomprensibles per a qualsevol observador que no estigui dins la xarxa de la tensió. Cas de RTVV al País Valencià; cas del decret de trilingüisme del govern del PP balear, que no solament és una acció cultural d'afany genocida, sinó que acceptant la barbàrie no hi ha ni tan sols professorat suficient per aplicar-ho.
Aquesta tensió la duen a tots els àmbits. Per això qui abans veia en el ministre de l'Interior un dretà espanyol educat, ara se sorprèn amb la inhumanitat de manipular –un que es diu cristià– el dolor que Vic té per l'atemptat d'ETA on van morir un grup de nens, no convidant el propi alcalde escollit pels seus veïns! O un Gallardón abans presentat com un moderat i ara actuant com un ministre franquista... No és casualitat que això vagi en totes direccions. Està planificat. Des de les calúmnies contra Artur Mas fetes per la policia i el cínic ministre de l'Interior espanyol obviant la seva responsabilitat, a atacar un simposi d'història, on altre cop el PSOE es retrata, per intimidar qualsevol anàlisi del passat amb esperit lliure i crític. Tot s'ha embrutit, i si el Barça dóna una imatge excel·lent de Catalunya al món, ja apareixerà la caverna llençant porqueria sobre qui sigui, Messi, el Club o els seus partidaris. Calumnien, encara que després hagin de mig rectificar. El PP aconsegueix o fidelitats canines o crea enemics.
El PP té, però, un problema, i és greu. George Bush podia mentir; al darrere, però, hi tenia un estat democràtic. A l'Estat espanyol el grau de corrupció dels seus immorals dirigents ha estat de dimensions impensables. Darrere hi ha una crisi colossal, que afecta milions de persones que no es mamen el dit davant d'episodis d'elefants, infantes, sobres o gestió financera que clamen al cel. I comencen a aparèixer esquerdes interiors. Hi ha policies espanyols titelles, però la majoria són professionals. Hi ha gent del PP a les Illes i al País Valencià que els cau la bena dels ulls. El PP arreu vol dur la confrontació política fins a l'enfrontament, sigui ideològic, polític o fins i tot personal en la consciència de la gent. Aquí és on la ràbia s'atura, el fet personal, l'autoestima triomfa davant el ser una joguina a les seves mans. Ara al Col·legi de Metges de Barcelona hi haurà eleccions. El doctor Jaume Padrós presenta una candidatura, a priori, vencedora. Professional, científica, avalada per un estol de metges del màxim prestigi mèdic, de recerca i internacional. Inclou en el seu programa un compromís pel dret a decidir, com la gran majoria de la societat. O hi ha seny o aviat veurem com el PP més tosc intenta embrutir un àmbit mèdic que, amb les lògiques diferències, sempre s'ha mogut en l'excel·lència.
