Opinió

La columna

Martiris

Un martiri és la calefacció apagada i una manteta a les cames per no passar tant de fred

El cap de la Casa del Rei d'Espa­nya va dema­nar en una entre­vista que la justícia s'afanyés a dic­tar sentència sobre el cas Nóos perquè per a la família reial aque­lla incer­tesa i aque­lla espera eren un mar­tiri. La llen­gua és fantàstica, dúctil, mane­ja­ble, i les parau­les tenen un recor­re­gut tan ample que sovint diem odis­sea quan només hem pas­sat una aven­tu­reta, i tragèdia quan de fet hem vis­cut un petit dal­ta­baix. Però mar­tiri, no. Amb els màrtirs no s'hi juga. Màrtir és la per­sona que sofreix per­se­cució, tor­tu­res, incom­prensió, soli­tud, pri­va­ci­ons, exili, bur­les... i fins i tot la mort, per defen­sar la seva causa reli­gi­osa, política, ideològica o científica. O la seva causa vital, ras i curt. El d'ara mateix és el mar­tiri de viure; viure és un mar­tiri per a molta gent. Per a les famílies des­no­na­des, que no saben on dor­mi­ran, i per a les dones que patei­xen violència de gènere i no poden sor­tir-se'n. Mar­tiri és la pena d'haver de por­tar els nens a dor­mir sense sopar: la gana és un mar­tiri. Un tur­ment són els rebuts que el banc et torna pun­tu­al­ment en un joc per­vers del gat pei­xat i la rata exhausta. Un suplici és el que passa la gent a qui asset­gen perquè mar­xin del pis de llo­guer barat. No saber si et reno­va­ran el con­tracte és un mar­tiri. Que­dar a l'atur també. Que se t'acabi la pres­tació, un altre mar­tiri. No saber si et paga­ran la fac­tura que et deuen per aque­lla feina que vas fer amb pun­tu­a­li­tat i rigor és un sofri­ment. Una tor­tura és bus­car men­jar als con­te­ni­dors. Un mar­tiri és la cale­facció apa­gada i una man­teta a les cames per no pas­sar tant de fred.

El mar­ti­ro­logi, que és el lli­bre que conté els noms i els actes dels màrtirs i per extensió dels sants, té cada vegada més i més pàgines, més i més noms escrits; ja no hi caben. Són màrtirs de cada dia, petits, quo­ti­di­ans, res a veure amb els qui han tin­gut sem­pre de tot, sense esforç, de per vida, pagat amb els diners dels altres, i a sobre no n'han tin­gut prou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia