Opinió

Desclot

Doctrina Botín o doctrina Atutxa?

Si la premsa d'ací i allà no feia rodar prou especulacions sobre tot el que es mou i es remou en aquest món, ara en té una més de ben grossa. Fins al 8 de març, dia en què el jutge José Castro ha cridat a declarar la infanta Cristina, a qui s'imputa un presumpte delicte fiscal i un altre de blanqueig de capitals, tot seran voltes de morter. La qüestió és saber si l'Audiència de Palma revocarà la nova decisió judicial, com ja va fer la primera vegada en el cas de la infanta. Per anar fent boca, els experts en tot això de la jurisprudència –horror! oxímoron?– al·ludien ahir a la dita doctrina Botín, basada en la decisió del Tribunal Suprem, que va resoldre en un cas contra el màxim dirigent de la màxima entitat bancària espanyola que les acusacions populars no poden demanar l'obertura de judici si la fiscalia i els perjudicats no ho fan.

Com que en el cas Nóos qui acusa la infanta és només el sinistre sindicat Manos Limpias, l'Audiència de Palma podria rebutjar la imputació i la declaració, d'acord amb la doctrina Botín. Ahir així ho celebraven els més reialistes de cada casa. Però el problema és que el mateix Tribunal Suprem va admetre anys més tard l'acusació popular contra el president del Parlament basc, Juan María Atutxa, corregint-se en la nova circumstància perquè es tractava d'un cas “contra els interessos col·lectius”. El delicte fiscal i el blanqueig de diners afecten els “interessos col·lectius” tant com l'exclusió de Batasuna del Parlament basc? Especulin, especulin...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.