Expedient X socialista

Les rebaixes ens han dut una subcomissió i un comitè d'enllaç. Ens haurien pogut dur un manifasser, un camforer, o un penó i tindríem la mateixa cara de llonganissa vegetal en forma d'interrogant. Mc2=X3. És clar. El que vol dir és que Granada ha començat a caminar. Eh? Sí, home, que Las muñecas de Famosa se dirigen al portal. Vols dir que no fan tard? Que ja han passat els Reis. Titubejant. Eh? Els Reis són els pares. Ah! I com ho resolem això? Nois, crideu l'FBI. Hola, som els agents Rubalcaba Mulder i Navarro Scully. Especialistes en fenòmens paranormals, ovnis, selenites, truites federals i reformes astrals. Hola, agents. Res, que aquí tenim un expedient X. Molt bé, molt bé. Ah! Estem davant del típic cas de subcomissió i comitè d'enllaç. I per a què serveix això? No avancem esdeveniments. Però això quin tipus de criatura és? Animal? Sideral? El·lipsoïdal? Federal, federal. I de quin planeta ve? Tranquils, farem la prova del carboni 14. Agafem l'isòtop, sacsegem els protons i els neutrons, posem una mica de mantega dialogant, granulat farsant, argelaga pica-grata i ja ho tenim. Osti! Que és vell! Qui és? Francesc Pi i Margall. Això no és un carrer? No! És el president de la primera República espanyola (1873) i pare federalista. Ja ho entenem. També va intentar reformar l'Estat, fer-lo federal. Va durar 38 dies al càrrec. Se'l van fotre viu tots plegats. La batussa és de les que fan època a la Tercera Via Làctia. I com va acabar la cosa. Mirin, immillorable: al més enllà. Quan mor, Pi i Margall, el 1901, el nostre artista polifacètic Apel·les Mestres li fa un dibuix (La Campana de Gracia, 7 de desembre 1901) on es veu el Sr. Federal traspassant el llindar de la porta de la vida i la mort i al peu es pot llegir: “Passinho bé, y sobretot no confonguin federalisme ab catalanisme.” Ah! No han entès res, oi agents? No. Mai han entès res. Ah! Doncs nosaltres tampoc, potser perquè no som d'eixe món.