Ucronia

Encara recorde l'impacte que em va causar descobrir la paraula ucronia. Segons el diccionari, una ucronia és la “concepció imaginària de fets esdevinguts en un temps ideal”. La definició és massa freda per al que en realitat significa i no fa justícia al plaer d'imaginació que fer una ucronia desperta. Una ucronia, per entendre'ns, és crear una història que mai no ha passat i fer-la viure com si hagués passat. El premi Nadal d'enguany, per exemple, és un relat ucrònic. Concretament sobre què hauria passat si els fets del 34 hagueren estat diferents, Catalunya hagués esdevingut independent i s'hagués trobat amb la guerra mundial de cara. L'Albert Villaró és un bon escriptor i segur que el relat és apassionant. Més enllà de la literatura, el que em fascina és escriure una història inexistent però creïble. I se m'acudeixen tot de possibilitats.

Què hauria passat si els francesos no se n'hagueren anat del Principat i aquest encara fos francès? O què hauria passat si en els darrers temps de la República hagueren aparegut dos estats espanyols, com ara hi ha dues xines, i un fos directament els Països Catalans?, seguiríem reivindicant-nos com “l'altra Espanya” o, igual que passa amb Taiwan, ja ens estaríem plantejant córrer sols? No cal, tanmateix, ser transcendent sempre amb les ucronies. N'hi ha de ben divertides sobre afers menys sòlids. Què hauria passat si no arriba a entrar el gol de Koeman contra la Sampdoria? O si els de Sau no hagueren trobat la inspiració per escriure el Boig per tu? I si a Serrat li hagués pegat per cantar en italià –hipòtesi gens descartable en l'època–? I us imagineu que Pompeu Fabra hagués decidit usar unes normes ortogràfiques que ens acostaren a l'occità en comptes d'allunyar-nos-en?  Quantes històries per escriure. Quanta imaginació per usar...