Ministeris corresponent

Ho va travar l'altre dia Salvador Cardús amb ingenuïtat sagaç: “És curiós. Si ens hi fixem, Catalunya, la qüestió catalana, pel que fa a la distribució de responsabilitats a Espanya, ha quedat en mans del Ministeri d'Exteriors, mentre que el País Basc continua sent una qüestió d'ordre públic; és a dir, del Ministeri de l'Interior.” És exactament això. El ministre que s'ha reservat aquest tros de península és García-Margallo, que ha repartit un joc de raons pretesament convincents entre tot el cos diplomàtic espanyol per quan els preguntin sobre el procés sobiranista a Catalunya. García-Margallo pateix tant per Catalunya que es passa la vida parlant-ne. Mentre l'inefable i genet caigut Fernández Díaz continua dedicant una gran part del seu temps a controlar advocats bascos. I ja ens està bé. Vull dir respecte a Catalunya. Que Catalunya per a Espanya sigui un problema que cal resoldre en l'àmbit exterior dóna joc i marge a la història. Però la reflexió de Cardús es pot furgar encara més. I quins són els dos ministeris que es dediquen amb més obstinació a la mateixa Espanya? Educació i Justícia. Wert i Ruiz Gallardón. El primer s'ha batut amb mig món per imposar una reforma educativa que pretén domesticat rebels perifèrics i abatre educats per la ciutadania. El segon ha dividit els espanyols entre els que pensen que és un reaccionari i els que opinen que és un trepa. Després de mil anys, que diuen ells, a Espanya, encara, ni educació ni justícia. I així els va. I així ens fan anar.