Unilateralitat diabòlica

Els 193 països de les Nacions Unides –i alguns més– ho són per voluntat pròpia, no necessàriament compartida per altres, i en la immensa majoria gràcies a una decisió unilateral del seu poble d'emancipar-se de lligams imperials, colonials, estatals o tribals. Per això s'entén que el PSC, que no vol de cap manera que Catalunya sigui un país normal, relativitzi la voluntat del poble català –fins i tot la dels seus votants– i identifiqui qual gota malaia la unilateralitat com una marca del maligne de la qual els catalans de bé hauríem de fugir.

Què seria del nostre món sense la iniciativa unilateral de Copèrnic, Galileu, Newton, Edison, Benz o Fleming? Què en seria sense les voluntats unilaterals de Lincoln, Gandhi o Mandela? Què seria dels esclaus, les dones, els negres o la classe treballadora sense la seva voluntat unilateral de superar la seva explotació o discriminació? Com seria la nostra vida si el departament de defensa dels EUA no hagués concebut unilateralment l'existència d'internet? Sense la declaració unilateral d'independència dels EUA, què seria avui d'Obama i de tots els mindundis que demanen audiència a la Casa Blanca per aconseguir una foto a la sala oval?

Ja s'entén que el contracte entre catalans i espanyols està en el mateix gen fundacional del PSC i que aquest contracte, per molt draconià que sigui per als catalans, els porta a negar la nació catalana, el dret a decidir el seu futur i fins i tot la petició de cessió de competències per fer la Consulta dins de la Constitució... perquè deu ser una petició massa unilateral. Haurien de saber que hi ha poques coses a Espanya tan unilaterals com defensar el federalisme. I haurien de saber també que si el PSC s'alinea amb el PSOE, el PP, C's i UPD en què Espanya continuï decidint pels catalans, el més normal és que els catalans, unilateralment, decideixin fer el seu camí deixant-los al marge.