Setzemesos per a la fi del PSC

A hores d'ara, a ningú li estranya que el PSC s'hagi esquerdat. La votació al Parlament i la posterior aparició d'un manifest signat per desenes de càrrecs del partit a favor de la consulta han evidenciat el que tothom sospitava: que la posició de la direcció davant el procés és majoritària, però no unànime. I és normal quan portes en el programa electoral treballar perquè Catalunya pugui fer una consulta legal i acordada, i el dia en què el Parlament la demana, hi votes en contra. Ara, orgànicament, des del punt de vista d'un partit polític clàssic –organitzacions arcaiques i poc democràtiques– l'actuació de Pere Navarro és de manual: va convocar un consell nacional on es va votar, va guanyar el no, per un 83%, i això s'ha mantingut fins a les darreres conseqüències. Pel camí, però, l'enèsim cop de porta del PP a les aspiracions del PSC-PSOE de canviar la Constitució.

Els partits tradicionals han estat arrossegats per un procés que ve de sota, que és una miqueta el nostre 15-M. El PSC ha optat, després de les desfetes electorals, per defensar amb ungles i dents els seus votants dels atacs d'ICV i, sobretot, de C's. I hauria hagut d'aprofitar per refundar-se i anar a buscar no tant el militant perdut, sinó el nou militant, que connecti amb ell. Ei, tot i admetre que aturar-se cinc minuts a pensar enmig del terrabastall polític català actual és molt difícil. Però el pitjor no ha arribat. El pitjor per al PSC arriba d'aquí a setze mesos, en les municipals del maig del 2015. L'escenari que es dibuixa per a la que havia estat la primera força municipalista catalana fa quatre dies és dantesc. Perduda la nau capitana, Barcelona, el 2011, les possibilitats de mantenir l'Hospitalet, Terrassa, Sabadell, Cornellà o Tarragona són remotes. I la governabilitat d'aquestes serà molt complexa, amb uns plens en què hi pot haver sis, set o vuit partits representats. Però bé, si aquesta és la voluntat popular, així haurà de ser, i els partits hauran de ser prou madurs per gestionar-ho. Ara, no és el millor escenari en un moment clau socialment –les multes als pisos de bancs buits demostra que encara hi ha algun socialista amb idees progressistes– i nacionalment. És obvi que l'experiència municipal del PSC –cert, pervertida en molts indrets en els darrers anys amb l'únic objectiu de muntar xiringuitos de poder– hauria d'ajudar a treure el país de la greu crisi en què vivim.