Sexe públic, sexe privat

Duen que quan truquen a baix a dalt no hi ha mai ningú. I aquest aforisme es converteix en una veritat tautològica quan parlem de polítics i la seva afició al bròquil. Des dels jocs psicolèptics de Bill Clinton i la becària Monica Lewinski fins a les festes bunga-bunga de Berlusconi, passant pel vici extrem de l'expresident del Fons Monetari Internacional Dominique Strauss-Khan o per les amistats perilloses del monarca Joan Carles, tot abona una relació humida entre el poder i arramblar l'api. L'últim exemple, el del president de França i les seves escapades per trobar-se amb la Julie, només confirma aquesta regla no escrita. La paradoxa és que la llibertina i discreta França feia els ulls grossos davant de les irrefrenables pulsacions dels seus líders. I això que a la plaça de l' Elisi hi havien torejat espases importants, com els Mitterrand, Giscard d'Estaing o Chirac, aquells que no abandonen mai l'arena sense haver fet la volta d'honor. Però ha hagut de ser François Hollande, l'home normal, el que trenqués el motlle. El seu afer amb l'actriu Julie Gayet ha reobert el debat sobre el límit de la privacitat dels homes i les dones públiques, sigui dit amb el millor sentit de la paraula. I un cop més hem hagut d'assistir a l'hipòcrita espectacle d'una àmplia majoria de ciutadans que en públic ho considera un assumpte privat i, alhora, de la realitat incontestable del consum massiu d'informació sobre el cas i les seves repercussions. Potser ja és hora de treure's la careta i admetre que els afers íntims dels polítics no són indiferents de les seves accions publiques i que a l'hora del balanç seran jutjats per tot plegat. Si en la vida dels ordinaris fer el salt ja té riscos per a la reputació, en política els efectes es multipliquen. Perquè en la tria d'un líder compta sobretot el seu programa i les idees que defensi, però també l'honestedat i l'ètica amb què es comporti. A part que en un món multiconnectat, en què la informació flueix a la velocitat del bit, és ingenu creure que amagat sota un casc no t'enxamparan. Nomes els efectes eufòrics de la libido desfermada poden obnubilar la ment fins a aquests límits.