El tauler

Ima­gi­neu que sou uns extra­ter­res­tres una mica intel·ligents. I que esteu interes­sats acadèmica­ment en aquesta pecu­liar pràctica terrícola que en diem “política”. Ima­gi­neu que us interessa espe­ci­a­lit­zar-vos en un petit país medi­ter­rani de noms diver­sos però que sol ser cone­gut com a Cata­lu­nya i que us encar­re­guen l'anàlisi científica del que hi està pas­sant, vist que fins i tot des de fora de la galàxia es nota que hi ha enre­nou. Teniu capa­ci­tat, dades i us encar­re­guen que seguiu al minut el que podríeu defi­nir, gai­rebé ento­mològica­ment, com a bata­lla entre els cata­lans i els seus veïns espa­nyols. Podeu recórrer als lli­bres d'història, als mapes, als dic­ci­o­na­ris. L'ofi­cina està ben ser­vida, com és d'espe­rar.

I ima­gi­neu que us dema­nen quina diferència evi­dent, pràctica, hi ha a pri­mera vista. No ideològica, no sen­ti­men­tal, no de pro­jecte. Pura­ment diferència rela­ci­o­nada amb el joc. La res­posta seria òbvia: els uns i els altres estan jugant en tau­lers dife­rents. Tau­lers geogràfics, geo­polítics, polítics al cap i a la fi dife­rents.

Cata­lu­nya juga en el tau­ler del Prin­ci­pat i només ara comença a posar algu­nes peces en el tau­ler mun­dial. Espa­nya tan­ma­teix juga molt fort en el tau­ler inter­na­ci­o­nal però encara més en el dels Països Cata­lans. Com queda més que evi­den­ciat en les mani­o­bres d'aquesta mateixa set­mana, en què ha coin­ci­dit la pro­hi­bició de la senyera a les Illes amb el tan­ca­ment de Cata­lu­nya Ràdio al País Valencià.

Als bla­vers del Prin­ci­pat, que en són molts, la situ­ació els inco­moda nota­ble­ment. Hi ha qui paga­ria molts diners perquè els valen­ci­ans i els mallor­quins des­a­pa­reguérem del mapa, espe­ci­al­ment ara que la victòria és tan a prop. Però la rea­li­tat és la que és i la pre­gunta és sim­ple: si ells juguen sobre aquest tau­ler algú pot pen­sar que és una bona idea aban­do­nar-lo? Com deia Rai­mon, qui pre­gunta ja res­pon.