Pedagogia

Lle­gint els dia­ris de Madrid, fins i tot els més intel·lec­tu­als, ja veus que l'únic pla que se li podria acu­dir a Rajoy per evi­tar la inde­pendència és anar amb tot el pes de la Cons­ti­tució cap al xoc de trens, amb tancs i tot, si es dóna l'ocasió i hi ha diners per a gaso­lina. Per això és una bona idea que el govern català vagi a fer peda­go­gia a les Espa­nyes. En temps de Pujol la peda­go­gia era inútil. Però ara ja no es tracta d'anar a fer-se per­do­nar, sinó de jugar la bata­lla de l'opinió allà on pot ser deci­siva. Per evi­tar la inde­pendència, els líders del PP sem­blen capaços de qual­se­vol cosa. Per sort, ara amb la democràcia la gent vota. Qual­se­vol mesura que el govern de Madrid pren­gui con­tra Cata­lu­nya haurà de ser rati­fi­cada per l'elec­to­rat, en les elec­ci­ons que vin­guin. No hem de fer-nos il·lusi­ons, però sí que hem de tenir en compte que, en aquesta pugna, tots els que xumen de la mame­lla de l'Estat no tenen res a gua­nyar i molt a per­dre. Els espa­nyols –i cata­lans– que es juguen el seu esta­tus defen­sa­ran la uni­tat d'Espa­nya amb dents i ungles. Ara encara hi ha certa prudència però, segons com vagin les coses, veu­rem opi­na­dors jus­ti­fi­cant qual­se­vol bes­ti­esa per poder pagar el can­gur de la nena. Es tracta, doncs, de pun­xar el glo­bus. Men­tre els sec­tors poli­tit­zats es dre­ta­nit­zen, l'espa­nyol mitjà pot­ser està més per solu­ci­ons pràcti­ques que per seguir grans dis­cur­sos patriòtics. Per això convé que el diàleg que Mas no tro­barà en Rajoy el bus­qui en altres sec­tors de la soci­e­tat espa­nyola. Si els polítics de Madrid no hagues­sin de fer de poli­cia, es podrien dedi­car a tas­ques més cons­truc­ti­ves. La inde­pendència també és un rege­ne­ra­ci­o­nisme. I en tot cas, algú ha d'expli­car als espa­nyols que l'enfron­ta­ment només convé a una mino­ria i que tot el mal que l'Estat faci a la lli­ber­tat dels cata­lans l'aca­ba­ran pagant per via indi­recta, com ha pas­sat sem­pre en la història.