Paper, on vas?

Barcelona continua escalant posicions entre les ciutats intel·ligents i ja és la quarta d'Europa. Intel·ligent, la meva ciutat? ¿És intel·ligent vendre's l'ànima al turisme, fer una política cultural d'aparador, deixar que tanquin els comerços històrics, permetre que les bicicletes t'afaitin en sec quan camines per la vorera, fer del soroll nocturn una marca de fàbrica, substituir els ocells de la Rambla per uns quioscos lamentables, tenir un problema crònic de neteja, ser un bicoca per als lladres…? Sí, Barcelona cada dia és més intel·ligent, i jo, més ruc.

La meva curtedat no pot capir la política de residus. No parlo de les freqüents, diàries, escampadisses d'escombraries al voltant dels contenidors (jo em pensava que en una smartcity aquestes coses no passaven). Com que els fabricants d'envasos paguen la campanya perquè els fem la separació, el plàstic que no és envàs ja no es recicla (a fe de Déu que cada dia en passa molt per les nostres mans). Des de la famosa campanya, reciclem menys, ara gairebé tot va parar al contenidor gris. En alguns països civilitzats es reciclen els plàstics a part i també els vidres en diversos contenidors segons la mena de vidre. I els envasos tenen preu de compra i de retorn.

El contenidor blau continua sent el del paper, però la intel·ligentíssima Barcelona consent que les colles de lladres organitzats el robin sistemàticament i a la llum del dia. Fa uns mesos vaig veure com la Guàrdia Urbana comissava un carregament de paper robat i, un cop transferida la mercaderia, no confiscava també la camioneta, sinó que la deixava anar perquè reprengués l'àrdua tasca de robar paper. No saben fins a quin punt em sento ruc cada vegada que aboco un feix de diaris als contenidor blau. “Paper, on vas?”, em pregunto, perquè sé del cert que amb el meu gest alimento un dels circuits més pròspers de la quarta ciutat més d'intel·ligent d'Europa.