Dividir

He llegit un magnífic article de Rosanna Cantavella, catedràtica de filologia catalana a la Universitat de València, publicat a Vilaweb i que m'ha arribat, amb el seu habitual entusiasme, a través del monjo de Montserrat Josep Miquel Bausset. L'article es titula L'error d'ignorar el factor valencià. Parla sobre la realitat manipulada que arriba, des de València, fins als ciutadans del Principat; la quantitat de tòpics és tal que les generacions més joves no volen saber-ne res, del País Valencià, perquè, diuen, “està contra Catalunya”. Cantavella desmunta aquest i altres tòpics, que faríem bé de tenir presents. Perquè rere la manipulació de les Falles, la paella i l'ínfima minoria de blavers que queden, hi batega un país molt treballador, que sempre s'ha decantat cap a l'esquerra
i amb un tossut amor a la pròpia llengua, com ho demostra l'obra espectacular d'Escola Valenciana o d'Acció Cultural, i l'esclat de protestes arran de la desaparició de Canal 9, que aquí dalt no s'esperava ningú.

Ara han perpetrat un altre atac a la llengua i la cultura del País Valencià: el tancament de Catalunya Ràdio. Tancada TV3, “españolizar a los niños valencianos” sembla més fàcil. I es correspon amb la tasca fanàtica i destructiva de Bauzá a les Illes. La intenció del govern Rajoy és transparent: “Dividámoslos, no sea que el independentismo se extienda.”

Cantavella, en l'esmentat article, conta una anècdota curiosa: quan el seu germà feia la mili, un dia el capità, en sentir-lo parlar amb accent valencià, li va etzibar: “¡Coño, ese acento! ¡Eres polaco!”.“Checo (valencià), mi capitán”. “¡Bah! Checos y polacos todos sois lo mismo.” I és que ho tenen molt més clar els espanyols que nosaltres, sempre tan prudents que no reaccionem ni tan sols quan els espanyols tanquen Catalunya Ràdio. Ja la sagrada Constitució incideix en el fet que les comunitats no puguin pactar entre elles, un article que està dedicat als Països Catalans. Espavilem-nos, no?