Són faves comptades
Mary Poppins
Tant de bo a casa de
tots els banquers n'hi aterrés una
És diumenge a la tarda i a la tele fan Mary Poppins. Ja la coneixen. La història d'aquella mainadera que aporta color i màgia a una família trista i grisa, que sembla que està als núvols i que no toca de peus a terra, però que és la que té el cap més ben moblat de tots. Els haig de confessar que, sencera, no l'havia vista mai però, com que el meu fill queda embadalit amb els dibuixos animats i els números musicals que hi apareixen, ens l'empassem. I els haig d'admetre que l'he trobada terriblement actual. I no només perquè la mainadera aterra a casa d'un banquer per fer-li entendre que els millors actius no són al banc, sinó que els té a casa i que abocat a la feina l'únic que fa és perdre's els seus millors anys, no. Vull dir que, malgrat que és del 1964, es podria pensar que ha quedat desfasada i que els missatges són carrinclons, senzills i obsolets. Tot al contrari. A la pel·li hi ha valors eterns que no passen mai de moda i que tant adults com nens convé que recordem. Educació, respecte, esforç, sacrifici, paciència, imaginació, bon humor. Per exemple, que totes les professions són iguals de nobles i importants, siguis un escura-xemeneies o un banquer, sempre que es facin amb honestedat i amb un somriure sincer a la boca i al cor per encomanar optimisme. Missatges per a tots els públics però sobretot per a la mainada. Que no perdin aquella capacitat d'il·lusionar-se, de somniar, d'imaginar i, per tant, de crear un món diferent on hi hagi més justícia. Estimular l'optimisme i mirar el costat positiu de les coses –això també ho xiulaven els Monty Python– és providencial per intentar encarar totes les complicacions i angoixes que es trobaran al món dels adults. Ja sé que és un conte, però l'essència de tots els contes és el caràcter alliçonador, el de treure'n un profit perquè aquella estona de fantasia que ens ha permès fer volar la imaginació, un cop acabada i tornant a tocar de peus a terra, ens permeti fer-ho amb la lliçó apresa. Tant de bo a casa de tots els banquers hi aterrés una Mary Poppins.
