Catalunya fa cent anys

Carles Ribera / [email protected]

n matèria commemorativa no hi ha dubte que el 2014 és un any centrat fonamentalment a recordar els 300 anys de la guerra de Successió, que ens va engarjolar a Espanya fins avui i esperem que no per gaire més. Les autoritats del nostre país han venut amb orgull un extens i ambiciós programa d'actes sota el paraigua genèric de Tricentenari. Una efemèride que, a més, disposa d'un potent pol d'atracció al Born Centre Cultural, un focus d'irradiació d'activitat cultural, patriotisme obert i pedagogia històrica que fa veritable patxoca. El fet que aquest 2014 estigui marcat per la celebració de la consulta que ha de capgirar la derrota catalana d'ara fa 300 anys aporta una pàtina de solemnitat i de rellevància al Tricentenari. Tanmateix, aquest any 14 es commemoren altres efemèrides probablement tan o més importants que els tres segles de l'inici de l'adveniment dels Borbons a casa nostra. Són dos centenaris, concretament. El primer, de caire més general, ens recorda els cent anys de l'inici de la Primera Guerra Mundial, l'atrocitat bèl·lica que segons alguns historiadors va representar la fi del concert polític internacional del segle XIX per abocar-nos d'una revolada a la convulsa vintena centúria.

Més enllà d'aquesta fita de caràcter mundial, a Catalunya té una especial rellevància el fet que es compleix un segle just de la creació de la Mancomunitat. Curiosament, aquest assaig de règim autonòmic, esquifit i d'una considerable estretor competencial, va marcar l'inici de la Catalunya moderna. La Mancomunitat és un projecte de país per al segle XX genuïnament català, del qual la Catalunya republicana posterior n'és deutor, hereva i continuadora amb totes les diferències programàtiques però amb un criteri ideològic comú: la modernització de Catalunya per mitjà de la millora de les infraestructures, de les condicions de vida de la població i dels serveis bàsics com la sanitat i l'ensenyament. La Mancomunitat, tot i les seves limitacions polítiques i encotillada en un Estat espanyol indolent, va ser un estat dins l'estat i si no ho va ser va actuar com si ho fos. La idea de Catalunya com un país creatiu, cosmopolita, avançat i amb una voluntat de generalització del benestar de la població cristal·litza el 1914 amb aquella institució. La primera estructura d'Estat de la Catalunya contemporània.