Keep calm
Camacho i Tarradellas
En el capítol anterior Alícia Sánchez-Camacho estava al seu taller de tuning transformant Josep Tarradellas en un osset de peluix del seny, el diàleg, la responsabilitat, i el pernil de gla. Si Camacho tuneja Tarradellas és perquè sap que cal tapar amb abrillantadors del no-res la veritat. Qui era Tarradellas el 1977? Un senyor exiliat votat per uns exiliats. Un il·legal. I se'l fa tornar com un Michael J. Fox a Retorn al futur. De l'operació sideral Tarradellas hi ha aquella primera topada de braus (27-6-1977): Adolfo Suárez vol que accepti una mena de Mancomunitat per a Catalunya. Tarradellas no vol acceptar res que no sigui la restauració de la Generalitat. El diàleg, el pacte, la responsabilitat: Suárez li recorda que qui té el poder real és ell. Tarradellas respon que segons com vagin les coses un milió de catalans pot sortir al carrer. “¿Y a mí qué me importa?”, respon amb menyspreu Suárez. Com no passa el temps... En fi, el 29 de setembre de 1977 es restablia la Generalitat.
Malgrat el taller de tuning de Camacho, això vol dir clar, català i alsacià que la Generalitat existeix abans que la Constitució (1978). Fet que volen ignorar dirigents del PP i només per aquest fet ja se'ls hauria de retirar el graduat de pàrvuls. I més important: es reconeix com a legal un il·legal com Tarradellas, president de la Generalitat. Per què? Amb aquest acte ja es desmenteix la legalitat de la Dictadura franquista i es reconeix la legalitat prèvia i continuadora de la Generalitat, vaja, una cosa que era il·legal, però és clar, existia des de 1359... I com va dir Tarradellas, “la Generalitat és el principi de l'existència nacional de Catalunya”. Una Generalitat del poble que es va carregar la llei franquista de 1938 i que ara Sánchez-Camacho, mentre li cus uns cromats al seu osset Tarradellas, vol invocar quan amenaça de suspendre l'autonomia si es fa la consulta. Per il·legal: com Tarradellas, com la Generalitat, com un milió de persones... i si cal l'ós Yogi.