Batalla d'experts
Catalunya aniria millor si pogués disposar de la totalitat dels recursos que cedeix a l'Estat? O dit d'una altra manera: quina part dels recursos generats a Catalunya, en forma d'impostos, es canalitzen cap a l'administració central i no tornen en forma d'inversió pública? La balança fiscal de Catalunya amb l'Estat és el dèficit o superàvit que en resulti. Les coneixem oficialment fins al 2005, procedents de càlculs fets pel Ministeri d'Hisenda, després que el Congrés de Diputats acordés fer-les públiques. La Generalitat les ha calculat des del 2005 fins al 2009 amb les dades que té la conselleria d'Economia. Ara el ministre Montoro ha dit que els càlculs publicats fins ara s'han de millorar i que en lloc de balances fiscals publicaran el que en diuen “balanç de comptes públics regionalitzats”.
El càlcul de les balances fiscals és un tema d'experts. No hi ha un mètode de càlcul, sinó dos: el del flux monetari i el del benefici. Si utilitzem el segon estem atribuint a Catalunya una part de les subvencions que rep el Museo del Prado, per exemple, ja que en teoria en sortim beneficiats. Però sigui com sigui, és un problema que hem de deixar en mans d'acadèmics. Tot i així, tampoc hi ha acord. Per a uns, hi ha un dèficit insuportable. Per a d'altres, la balança fiscal està equilibrada o poc li'n falta. A continuació figuren els economistes catalans que s'han manifestat en un sentit o en un altre.
Consideren que hi ha un dèficit insuportable: Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia i Coneixement; Antoni Castells, catedràtic a la Universitat de Barcelona; Carles Boix, professor a la Universitat de Princeton; Xavier Sala i Martín, catedràtic d'economia a la Universitat de Columbia; Guillem López i Casasnovas, catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra; Núria Bosch, Fundació IEC Universitat de Barcelona; Elisenda Paluzie, catedràtica a la Universitat de Barcelona; Ramon Tremosa, eurodiputat i professor a la Universitat de Barcelona; Martí Parellada, catedràtic a la Universitat de Barcelona; Germà Bel, catedràtic a la Universitat de Barcelona; Frederic Ribas, economista; Esther Martínez, professora a la Universitat Pompeu Fabra; Jacint Ros i Hombravella, catedràtic a la Universitat de Barcelona.
Consideren que no n'hi ha per a tant: Josep Borrell, càtedra Jean Monnet, a Madrid; Antoni Zabalza, catedràtic a la Universitat de València.
Fora de Catalunya, hi ha unanimitat que els catalans no tenen raó de queixar-se pel dèficit, començant per la gent del PP i acabant amb el PSOE. José Antonio Griñán, quan era conseller d'Economia de la Junta d'Andalusia –ara n'és president–, va dir textualment que “les balances fiscals són una bestiesa econòmica, producte de la mandra intel·lectual o de la mala fe”.
A Catalunya, la majoria dels experts està d'acord que el dèficit supera el que tenen altres regions econòmiques europees que cedeixen una part dels seus ingressos en solidaritat a altres de més pobres.
El conseller Mas-Colell ha demanat que es demani a una comissió d'experts internacionals que les confeccioni, d'acord amb les dades que li faciliti el Ministeri d'Hisenda espanyol. És una proposta que insinua que està molt segur de la resposta. Però el no el tenim assegurat, com en tantes altres coses.
