La font de Bolaño

La Generalitat ha declarat Bé Cultural d'Interès Nacional la font gòtica de Blanes. En el relat de Chesterton El Martell de Déu, el detectiu pare Brown visita l'església d'un poble i queda corprès pel misteri gòtic. Quan el contempla des de baix, amb les cresteries i les punxes agudes, el temple sembla saltar fins a les estrelles; quan el veu des de dalt del campanar, li sembla que cau com un ruixat sobre els teulats i els camps. “En l'art gòtic –diu Chesterton– s'hi descobreix la petitesa de les coses grans i la grandesa de les coses petites.” La font gòtica de Blanes és una d'aquestes “coses petites”. No és cap temple ni cap edifici civil; és només allò que ara anomenem un equipament; un volum hexagonal de pedra coronat amb un pinacle, una cresteria i sis gàrgoles, i amb uns brolladors d'aigua que durant més de cinc segles ha sadollat la set de blanencs i forasters. Va ser regalada a la vila l'any 1438, per Violant de Prades, esposa de Bernat V de Cabrera, per pal·liar les insuficiències de subministrament. D'aleshores ençà, ha complert silenciosament la seva funció, incrustada en la façana d'un edifici modern del carrer Ample, no gaire lluny d'on hi ha la casa pairal de Joaquim Ruyra. L'any 2005, l'Ajuntament la va fer restaurar i va convertir la seva reproducció a petita escala en una distinció oficial del municipi. Un bon dia, l'escriptor xilè Roberto Bolaño va anar a raure també al carrer Ample, quan s'hi va poder comprar un pis amb els diners d'un premi literari. Llavors, amb la mirada acabada d'estrenar del foraster, es va embadalir amb la font, “tan humilde, que uno se pregunta qué pasó por la cabeza de la hermosa Violante, de dónde salieron los maestros artesanos que la edificaron y como es posible que pasemos delante de ella cada día sin ponernos a llorar”.

Aquesta incorporació de la font de Blanes a la literatura d'un escriptor universal potser val tant com la seva inclusió en el catàleg oficial dels béns culturals de Catalunya.