Caiguda lliure?

La pre­si­denta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Pas­sola, ho ha repe­tit aquests dies. Alerta, l'audi­o­vi­sual català està en cai­guda lliure. Tele­visió de Cata­lu­nya està en cai­guda lliure. I el cinema català, també. La gala dels Pre­mis Gaudí sem­blava donar-li la raó. No per la qua­li­tat de les obres i pro­fes­si­o­nals pre­mi­ats, sinó pel con­text d'una cele­bració on la gran notícia era l'absència de TV3. La tele­visió naci­o­nal s'havia decla­rat en vaga i per tant negava el directe a una festa que jus­ta­ment tenia per des­ti­na­tari tot el públic de Cata­lu­nya. Sort que els prin­ci­pals Gaudí 2014 van guar­do­nar uns joves cre­a­dors –Neus Ballús, Pau Subirós, David Pas­tor i Àlex Pas­tor–, gra­du­ats en les aules uni­ver­sitàries (els tres pri­mers a la UPF i el dar­rer a l'Escac), ara en plena madu­resa cre­a­tiva i àvids de pro­jecció inter­na­ci­o­nal. Però les rei­te­ra­des apel·laci­ons en la gala a les res­pon­sa­bi­li­tats dels gover­nants i al con­text d'una TV naci­o­nal absent eren una demos­tració dramàtica de la deriva en què es troba tot el sec­tor audi­o­vi­sual català.

Hi ha mol­tes raons per al desànim en el sec­tor. Estem can­sats de sen­tir que no hi ha diners per a unes polítiques de pro­moció de la cul­tura i l'audi­o­vi­sual. En rea­li­tat, el pro­blema encara és més greu. La Gene­ra­li­tat no té en efecte diners per sub­ven­ci­o­nar els sec­tors cre­a­tius com feia almenys fins al 2008 (de fet, els ajuts al sec­tor inde­pen­dent de l'audi­o­vi­sual han bai­xat dels 35,6 mili­ons de 2008 als 12,6 de 2013!). I a més, el govern cen­tral ha eli­mi­nat els dar­rers anys les apor­ta­ci­ons de l'ICAA. Allò més greu tan­ma­teix és que Cata­lu­nya no té com­petències per pren­dre deci­si­ons alter­na­ti­ves i deci­si­ves: com la reducció de l'IVA cul­tu­ral, l'apro­vació d'una llei de mece­natge, el com­pli­ment de la llei de pro­pi­e­tat intel·lec­tual o la con­tri­bució de les tele­vi­si­ons esta­tals.

Davant aquest atzu­cac, el con­se­ller Mas­ca­rell anun­ci­ava una mesura ima­gi­na­tiva per sal­var la pro­ducció audi­o­vi­sual: un nou impost als ope­ra­dors d'ADSL de 0,25 cèntims per con­tracte. Cosa que per­me­tria recap­tar 20,5 mili­ons i des­ti­nar-los a l'audi­o­vi­sual. Òbvi­a­ment, els ope­ra­dors ja van cla­mar dient que recor­re­rien la taxa en l'àmbit autonòmic, espa­nyol i euro­peu. Veu­rem.

Men­tre la Unió Euro­pea acaba d'enge­gar aquest gener el seu fla­mant nou pro­grama Cre­a­tive Europe 2014-2020 per poten­ciar ara de manera inte­grada el sec­tor cul­tu­ral i el sec­tor audi­o­vi­sual, cinema inclòs, a Cata­lu­nya els sec­tors cul­tu­ral i audi­o­vi­sual viuen en la major incer­tesa dels últims vint anys. Tot­hom admet que hi ha talent, molt talent. Però, què pas­sarà amb les apro­xi­ma­da­ment 12.000 empre­ses cre­a­ti­ves regis­tra­des a Cata­lu­nya? I què pas­sarà amb una Tele­visió de Cata­lu­nya sense rumb, immersa pot­ser en vagues inter­mi­tents?

Un dels trets del sec­tor cul­tu­ral, audi­o­vi­sual i cre­a­tiu, és que reque­reix una alta qua­li­fi­cació i una lenta madu­ració. La manca d'un horitzó empre­sa­rial, pro­fes­si­o­nal, artístic o cre­a­tiu a mitjà ter­mini pro­voca la fuga o l'aban­do­na­ment de per­so­nal, d'empre­ses i de pro­jec­tes, que difícil­ment es podran redreçar (el 2013 van tan­car 80 empre­ses!). La crisi del sec­tor és segu­ra­ment una crisi de crei­xe­ment, però hi ha alguna visió estratègica de país que com­pensi la manca de diners i de com­petències? No sols cal evi­tar la cai­guda lliure del cinema, de la pro­ducció audi­o­vi­sual i de TV3. Calen idees ambi­ci­o­ses i direc­trius clares en un sec­tor que és la pan­ta­lla del país català davant del món.