Històries del futbol

“La mente puede equivocarse con su luz demasiado centelleante, pero el corazón es más ecuánime por su luz calmante” Aquesta curiosa frase és d'un programa anunciador d'un partit de futbol que es va jugar a la Bisbal l'any 1974. Forma part d'una col·lecció de programes que ara fa quaranta anys es van fer enormement cèlebres i eren esperats pels aficionats cada setmana. Els escrivia l'Ernest Plaja, president de l'Atlètic Bisbalenc i permanent concejal de l'Ajuntament pel tercio sindical, home del règim d'en Franco, tot un personatge que en els programes parlava del “microcosmos y del macrocosmos” o explicava que “si consideramos lo importante que es entrar en acción conjunta y si por acción debe entenderse una conducta humana, siempre que los sujetos de la acción enlacen con ella un sentido subjetivo...”, idees que alguns bisbalencs qualificaven de molt profundes i genials, i altres consideraven veritables disbarats. Aquells programes són una anècdota més de les infinites que configuren la història dels clubs dels nostres pobles, clubs modestos gestionats per enormes dosis de voluntat, desinterès i generositat. Impagable. Contrasta això amb el que passa a les directives dels clubs de primera, tan condicionades per interessos personals i ànsies de notorietat. A més nivell més problemes i més ressò, és clar. Dues o tres setmanes enrere el Barça era notícia pels problemes judicials derivats del fitxatge de Neymar. Una notícia en tapa una altra, de manera que de moment els problemes d'en Rosell, i potser d'altres directius, han quedat fora del focus de l'actualitat. Vés a saber qui protagonitzarà el proper enrenou futbolístic.

El futbol del meu poble, la Bisbal, ha estat sempre de la classe més modesta. La Unió Sportiva Bisbalenca es va fundar l'any 1922 i va inaugurar el camp el dia de la festa major, amb partit entre el Palafrugell i el Refrectorium de Barcelona. Des d'aleshores ha passat de tot però no s'ha parat de jugar. Semblantment ha passat a tots els pobles gràcies a l'esforç de legions de persones. Això és el que sobretot hem de valorar del futbol i no tant les victòries dels grans equips. Potser és això el que volia dir aquell peculiar president del Bisbalenc quan va escriure que el futbol és “un juego, donde se puede conseguir la trilogía de la victoria, el empate o la derrota, donde los más expertos matemáticos, científicos y clarividentes no pueden vaticinar un resultado cierto antes de jugar un encuentro”. Exacte.