És l'hora de la veritat per a la col·lecció Santos

La mort de la regidora i periodista Cuca Mascort (e.p.d) ha fet ajornar el ple de l'Ajuntament de Girona fins divendres i, en conseqüència, continua durant uns dies més la incertesa sobre el futur del fons artístic conegut com la col·lecció Santos Torroella, que l'equip de govern vol adquirir per 3,9 milions d'euros a pagar en set anys, i s'ha de veure si té el suport polític suficient. Des que es va plantejar l'opció de compra, s'ha debatut tant o més el possible retorn econòmic, en termes turístics, que el suposat valor de la col·lecció d'art. Parlar de retorn econòmic és una moda que sembla imprescindible per justificar tota activitat cultural, des d'un festival de música fins a un de teatre. Suposo que les xifres que se'ns ofereixen tenen el mateix valor comptable que les del rebut de la llum, que, per més que ens escarrassem a interpretar, mai no aconseguirem entendre. Però s'han de poder organitzar esdeveniments culturals de la mateixa manera que es fa la llum quan premem l'interruptor. Al voltant del preu del fons Santos no s'ha estalviat demagògia, com ara l'oferta a la baixa de dos subhasters; només faltaria!, a què es dediquen si no és a l'especulació? No discutiré que els diners es poden destinar a altres necessitats municipals peremptòries, però sí que defenso la necessitat de planificar les inversions d'una ciutat a llarg termini i amb perspectiva de futur. I una inversió en cultura sempre és una aposta de progrés. Tanmateix, el debat sobre el fons Santos n'ha obert d'altres, fins i tot més interessants, com ara l'evolució dels museus de la ciutat, la mena de turisme tenim o la connexió de l'actual Museu d'Història amb la casa Pastors, que crearia uns nous espais que per si sols tindrien gran atractiu. No sabem com acabarà aquest intens episodi de debat ciutadà, però sí que és evident que ha obert la porta a repensar el model museístic i a poder destinar un edifici cabdal a les exposicions d'art, a la creació i al pensament, quan s'hi incorpori el Bòlit. Hi hagi o no adquisició, algú s'ha de posar a pensar què es fa amb els fons artístics de l'Ajuntament, de la Diputació, de la Generalitat, i a donar sortides al fons Àngel Marsà, i a recuperar el fons d'Espais, i a programar retrospectives dels artistes gironins que han deixat petjada.