El timbal
Encefalograma pla
L'estratègia per espantar i dividir el moviment sobiranista a Catalunya es desplega per terra, mar i aire. Sobren els mitjans i no falten predicadors, però el nivell argumental és d'encefalograma pla. Mireu, si no, el secretari general i portaveu de Ciudadanos, Matías Alonso, intentant atiar la por fa uns dies amb la “fractura social” i els “enfrontaments al carrer” que provocaria el referèndum i una hipotètica victòria del sí, quan si per alguna cosa s'ha destacat el moviment sobiranista és pel seu caràcter escrupolosament cívic, pacífic i democràtic. No saben a Ciudadanos (i al PP) que la societat està dividida per moltes qüestions i que és justament l'exercici de la democràcia la que fa que això no sigui un problema? Si la immensa majoria dels catalans volen votar en pau, qui és que vol enfrontaments?
Després apareix el president de la patronal espanyola Joan Rosell, que diu saber que els catalans no volem marxar (?) i també que una eventual separació provocaria una “destrossa important de relacions humanes a Espanya i Catalunya”. I ves per on la qüestió torna a ser el qui, perquè l'independentisme no ha enviat missatges de ruptura de relacions, ni amb Europa, ni amb Espanya, ni amb la minoria del no, siguin familiars, amics o saludats. Només aixequen la destral els intolerants o els que no volen perdre poder costi el que costi.
En acabat, una seixantena d'estrangers, la majoria alemanys establerts a Catalunya, expressaven inquietud pels seus interessos particulars en cas de separació i relacionaven l'independentisme amb els nacionalismes que tanta destrucció han causat a Europa. Albert Peters, portaveu del grup, deu conèixer bé el nacionalisme alemany, però molt poc els catalans, o és que fer campanya pel PP al costat d'Alícia Sánchez Camacho l'ha entrenat per dir bajanades. En tot cas l'interès dels catalans no l'havia mogut fins ara. I ara tampoc.