Febrer a la platja

Aquest títol no té res a veure amb el bon temps i les altes temperatures que vam tenir ara fa uns dies i que convidaven al pic de l'hivern a passejar-se per la platja i sentir la brisa marina a la cara i l'aigua i la sorra a la planta del peu. No. És a propòsit de les imatges que hem vist aquests dies d'una platja de Ceuta. Sí, aquelles on un grup de persones, que no dic nadaven perquè la meitat es veu que no en sabien, per tant direm que feien braçades per mantenir-se a la superfície amb la intenció d'arribar a la vora. Fa feredat i fa posar la pell de gallina l'actitud dels agents de la Guàrdia Civil que diu el ministre de l'Interior que tenien permís –i l'ordre– per fer servir material antiavalots. Com si es tractés de dissoldre una manifestació a la Gran Via de Madrid o al passeig de Gràcia de Barcelona es van posar a disparar pilotes de goma a l'aigua per dissuadir-los del desig: arribar a la vora de la platja. Eren persones que s'havien llançat al mar en un acte de desesperació extrema a la recerca d'una vida que ningú els assegura que sigui millor que la que no tenen al seu país. Persones que no podien recular i pujar a cap embarcació perquè la barca en qüestió no hi era. Persones que no sabien nadar i que, amb l'estrès i l'angoixa que els devia generar veure's envoltats d'aigua, no em puc ni imaginar l'infern que devien viure per procurar esquivar les pilotes de goma que els disparaven. M'esgarrifa només pensar-hi. Penso en el meu fill o la meva mare, que no saben nadar, i tinc molt present la seva cara de pànic i com se m'aferren quan al mar o a la piscina fan el gest de deixar-se anar i s'enfonsen. I això que ells tenen un context incomparable, i ningú els dispara. No hi ha dret que un estat que s'autoanomena de dret en conculqui cada dia més i més, de drets. Senyors, si us plau, afavoreixin acords amb els països d'origen perquè els seus súbdits no hagin de fugir i morir al febrer a la platja.