La Caballé ha cantat

Que la Montserrat Caballé canta i que ho fa molt bé ho sap tothom i, per tant, és coneguda i admirada arreu i se la valora com una personalitat d'alta volada, és a dir, com un d'aquells personatges que en diem catalans universals. Dies enrere vaig veure-la entrevistada per Josep Puigbó al Canal 33 de la televisió i vaig quedar seduït per les seves respostes ponderades, per la seva sensibilitat, per la seva seguretat, la sinceritat i valentia amb què va confessar les seves creences transcendents, i per molts altres detalls que no feien altra cosa que augmentar la meva admiració vers ella. Tot d'una, però, em va caure del pedestal. Va ser quan Puigbó li va preguntar pel tema de Catalunya i el moviment actual a favor del dret a decidir i de la independència. Aquí va fer una “cantada” fenomenal, i no pas de cap ària o melodia d'aquelles que li sentim, sinó una “cantada” d'aquelles que s'atribueixen a les persones que, en alguna ocasió, fallen estrepitosament en la seva feina. Més o menys com el porter del Barça Valdés –un porter sensacional, normalment–, que en un dels partits passats va sortir en fals a arreplegar la pilota, bombejada sobre la seva porteria, i encara la busca. Va “cantar”. La Montserrat Caballé ho va fer, també, i de quina manera, en les contestes que va donar a l'entrevistador sobre el tema que he comentat. Jo respecto profundament la gent que manifesta el seu pensament encara que sigui contrari al meu, sempre que el raoni amb arguments que tinguin una certa versemblança. Una persona de cultura i de prestigi no ha de caure en la demagògia d'alguns polítics i simpatitzants de determinats partits. Com pot dir la senyora Caballé –entre altres floretes que ens va dedicar– que no admet que se n'hagi d'anar cap a la resta d'Espanya la pobra gent castellana que ara viu aquí? Qui li ho ha dit, això? Els catalans, en la suposada situació d'independència, som prou senyors per no molestar cap de les persones que es quedin entre nosaltres. No hi ha d'haver ni persecucions ni represàlies. A la inversa sí que segurament ens ho farien. Altra cosa seria que hi hagués gent que se n'anés perquè no sintonitza amb la nova etapa de la nostra història. Aquesta seria una altra qüestió i una mostra més del dret d'exercir la llibertat, si algú no se sent bé entre nosaltres i no estima la terra que l'ha acceptat. Que una persona amb la fama de la Caballé s'apunti al bàndol dels que diuen barrabassades és, realment, molt lamentable. Senyora Caballé, canti, però de la manera com ho fa normalment... En cas contrari, no se la pot escoltar.