Places i plaques

Els noms dels carrers diuen molt d'una ciutat; per això són sovint motiu de controvèrsia. N'hi ha que, potser per evitar polèmiques, estan numerats en un esforç d'ordre i racionalitat. N'hi ha –i no són lluny– que homenatgen els vencedors de guerres infames. D'altres recorden noms que per a molts ciutadans no signifiquen res, només aquell carrer. En tot cas, la denominació dels espais públics és cosa delicada. Ara mateix, a Barcelona, el regidor Jordi Portabella (ERC) ha fet notar que el general Prim té dedicats un passatge, una plaça, una rambla, una estàtua i, de manera indirecta, el carrer de Los Castillejos, marquesat que va obtenir gràcies a la batalla del mateix nom, que va tenir lloc l'any 1860 prop de Ceuta. No està malament per a qui va tenir, entre d'altres, el mèrit de bombardejar la ciutat. A Girona, la CUP ha demanat que es retorni el nom popular de plaça del Carril a l'actual plaça Poeta Marquina, un escriptor literàriament obscur i políticament tèrbol. Ja fa temps, Oriol Ponsatí-Murlà, flamant guanyador del darrer premi Casero (no se'l perdin!), ja havia reclamat aquest canvi en un article a La Vanguardia (divendres 20 de gener de 2012). L'autor proposava recuperar la denominació històrica de la plaça o dedicar-la a l'arquitecte Josep Claret i Rovira, que va projectar el refugi antiaeri que s'hi va construir l'any 1938. Curiosament, la importància que concedim al nomenclàtor no es tradueix en cap cura especial a les plaques o la informació que ofereixen. Si fos així, no es mantindria des de fa una quinzena d'anys –dit de memòria– una informació contradictòria a la plaça Lluís Companys. Qui consulti les plaques del nom de la plaça i la inscripció de la peanya del bust, obra de Josep Maria Subirachs, no podrà saber si Lluís Companys va néixer el 1882 o el 1883. Ho comento amb un amic i m'explica que la del carrer dedicat a Josep Maria Corredor també és errònia: diu que el periodista i escriptor gironí és de 1911 en comptes de 1912, any en què efectivament va néixer. Es veu que ningú s'ha adonat mai de l'error i si algú ho ha fet l'ha considerat poc important. L'errada de la plaça Lluís Companys ha estat comentada en modestos articles com aquest que mai cap autoritat ha arribat a llegir o, si ho ha fet, ha oblidat immediatament. Per això, encara avui, si l'amable lector vol saber quan va néixer Companys, valdrà més que ho busqui a la Gran Enciclopèdia Catalana, que és consultable en línia, i gratuïtament.