Els interessos del futur

Ddilluns passat, a la Cambra de Comerç de Girona, el professor Joan Cals va presentar el seu llibre Los intereses del futuro, un assaig econòmic que dóna llum al que en el subtítol anomena Economía en un cambio de época; és a dir, mirant cap al futur. L'autor va estar acompanyat per dos amics: l'articulista i analista polític Antoni Puigvert, que va fer un repàs de la seva vida de compromís social i polític, i el professor Josep Oliver, que va fer una anàlisi del seu pensament econòmic evidenciant-ne algunes controvèrsies. Cal dir que l'acte va ser d'una gran altura, puix que totes les intervencions van tenir un component molt científic i cap concessió al populisme i això, avui, s'agraeix molt.

Un dels pocs punt de debat entre el professor Joan Cals i Josep Oliver, dos grans economistes i professors, va ser precisament sobre el dèficit i l'endeutament. És un debat viu a la societat perquè les posicions de les esquerres que no tenen responsabilitats de govern, com actualment és el PSOE i el PSC, tenen com argument principal atacar les polítiques de contenció del dèficit. I dic que és un debat de les esquerres que no tenen responsabilitat de govern perquè quan en tenen prenen les mateixes mesures d'estalvi que abans criticaven o que abans havien fet.

Haig de dir que la intervenció del professor Oliver, que ja havia sentit en altres debats, és la més ortodoxa i, per tant, la que té una defensa més ingrata. No és fàcil de dir a una societat i a uns polítics que hem viscut tants anys per sobre de les possibilitats que oferia el nivell de riquesa i ho hem fet amb el recurs de l'endeutament fàcil i, com que els deutes s'han de pagar, ara ens passa factura. Avui el Regne d'Espanya ja deu el 94% del PIB, això és, 22.203 euros per persona, i amb tendència creixent. Per tant, no hi ha cap possibilitat d'estalvi, si no volem tornar a ser inconscients, fins al punt que el professor Oliver va deixar sobre la taula una evidència que sembla que ningú no vol veure: “l'euro encara té molts perills i no podem dir que ja estigui salvat; o la UE serà alemanya o no serà”.

Precisament al 20 de desembre passat, el Congressional Budget Office, que és l'agència federal que proporciona dades al Congrés dels EUA, va fer un informe sobre els perills dels dèficits i endeutament alt. És un informe que, tot i que està fet i pensat pels EUA, ens serveix perfectament per nosaltres. L'impacte d'aquests dos dèficits a l'economia real són: reducció de la inversió privada en capital productiu, augment de la despesa per pagar interessos, reducció del marge de maniobra del govern per a polítiques fiscals, poca capacitat per respondre a despeses inesperades i, finalment, molta exposició a una altra crisi fiscal per un increment important d'interessos. Les previsions són que l'endeutament d'Espanya acabi assolint el 100% del PIB aquest exercici i com que hem entrat en el període electoral i, per tant, s'anuncien rebaixes d'impostos, la incredulitat és molt gran. Però sortosament, i malgrat els anuncis d'optimisme polític, la UE ens vigila i és d'esperar que no permeti deixar a mig fer el que ha costat tant de sacrifici. Necessitarem força anys per cantar victòria i sempre que els interessos del futur ens siguin propicis. El professor Cals ens en dóna les claus.