1914
Saltem al buit –Wir springen in das Schwarze–, va dir el canceller del Reich, Bethmann Hollweg, l'1 d'agost de 1914, quan Alemanya va declarar la guerra a Rússia i, el dia 3, a França. La catàstrofe de la guerra esdevé inevitable. Les aliances europees de final del XIX i principi del XX defineixen dos bàndols que s'allunyen i s'antagonitzen de manera creixent. D'una banda, les aliances dels imperis alemany i austríac de 1879 i la triple aliança amb Itàlia de 1882; de l'altra, l'aliança francorussa de 1894, l'Entente Cordiale entre França i el Regne Unit de 1904 i la Triple Entente francoanglorussa de 1908. A Alemanya conviuen dues ànimes, la pangermanista, que vol construir un imperi a l'est amb el suport del govern imperial i la indústria pesant i d'armament, i la que vol mantenir el comerç amb Europa estenent la unió duanera dels imperis centrals, Zollverein. La primera vol la guerra per crear l'imperi; la segona, no, vol mantenir els mercats d'un país que industrialment ja és el primer exportador a Europa. S'imposa la primera per la ficció de l'encerclement per Rússia i França a partir de dues idees que es demostren falses, la fàcil victòria sobre França i la urgència de derrotar Rússia abans que el desenvolupament de la xarxa ferroviària russa, finançada per capital francès, Rotschild, permeti un desplegament ràpid i efectiu dels seus exèrcits que faria difícil, sinó impossible, la victòria alemanya. L'error de càlcul alemany es deriva de creure que el Regne Unit no reaccionaria a la invasió de Bèlgica. El pla Schlieffen, elaborat el 1905 i que ho preveia, portava indefectiblement a la confrontació. Els Països Baixos eren una fita britànica intocable des de Guillem III al segle XVII... La decisió és estúpida i porta la guerra amb França i el Regne Unit a l'oest, i amb Rússia a l'est. La victòria francesa al Marne i la salvació de París el setembre de 1914 són possibles perquè l'ofensiva russa a Tannenberg i Mazures, que acaba en derrota, obliga Alemanya a desplegar-se també a l'est.
Alemanya guanya la guerra a Rússia i signa la pau de Brest-Litovsk amb el nou govern revolucionari de Lenin el març de 1918, i això, després de tres anys i mig de guerra estàtica de trinxeres en què moren 8 milions de persones, li permet desencadenar una ofensiva, la Tempesta de la Pau (Frieden Sturm), el juliol de 1918, que havia de ser definitiva i que és aturada primer per l'exèrcit britànic, i de la qual es deriven les derrotes successives i imparables dels exèrcits alemanys. Aquests fets i la constatació que els EUA ja tenen al camp de batalla 250.000 homes porten Alemanya a demanar la pau abans que els exèrcits aliats entrin al seu territori. El nou canceller, Max de Bade, ho fa d'acord amb els catorze punts del president Wilson, que després serveixen per a la creació de la Societat de Nacions. Clemeceau no vol la victòria total i accepta la negociació perquè espera el suport americà del president Wilson per aconseguir les “reparacions de guerra” que Alemanya hauria de pagar. De fet, l'article 235 del Tractat de Versalles assenyala com a únic responsable de la guerra Alemanya. És la raó que utilitza França per justificar les compensacions econòmiques per la guerra i que utilitza Hitler, anys més tard, per demanar venjança contra França i el Regne Unit. Per l'exèrcit alemany la pau de Versalles és simplement una treva..., De Gaulle pensava que la primera i segona guerres mundials eren una de sola de trenta anys de durada.
El president Wilson impulsa l'aprovació del Tractat de Versalles pel Congrés dels EUA, pateix un atac cerebral el setembre de 1919 i aquest no l'aprova. El novembre de 1920, el president Wilson perd les eleccions presidencials contra el republicà Warren Harding i els EUA signen una pau per separat amb Alemanya. El trencament de la solidaritat francoamericana tindrà conseqüències. No renovant el mandat del president Wilson, els EUA es desplacen cap a l'aïllacionisme, només els demòcrates tenien una visió transatlàntica de la política, la dreta dels republicans i una part del poble no volien cap implicació dels EUA a Europa. La llavor de la guerra de 1939 estava plantada. La secular voluntat alemanya de dominar Europa és l'origen de les guerres de 1914 i de 1939. Quan un problema és profund, el seu tancament en fals no el resol, l'agreuja. La història ho prova reiteradament...
