Joves 3.0 #Eduquem?
no poden generar individualismes
egoistes o monstres
de l'autoestima presumptuosa
Les coses canvien molt de pressa. Mentre estic escrivint s'estan modificant l'estructura política d'Ucraïna, la propietat de WhatsApp, els contenidors de la meva ciutat i força vincles sentimentals dels meus alumnes adolescents. Tot es mou: mirin personalizemedia.com, si volen quedar espaordits. Per això desitgem trobar quelcom estable, com ja s'havien proposat els filòsofs presocràtics des del s. VII aC. Allò permanent, en el cas de trobar-ho, ajudaria a explicar-ho tot. Parlaven d'una arkhé (origen o font, en grec), principi que seria com l'arrel de tot plegat. Davant la bogeria que suposa l'univers digital en el qual estem submergits, potser no és cap bajanada preguntar-nos: és possible trobar-hi alguna cosa comuna i, en cas afirmatiu, com aplicar-lo a l'ensenyament?
Un cop acabat el Mobile World Congress, a Barcelona, el nostre jovent i tots nosaltres seguim abduïts en una xarxa d'informacions volàtils: aquests “big data” o el que s'anomena la “internet de les coses” (interaccions constants entre persones, coses, dades i processos). Com podem salvar les persones, objecte de l'ensenyament i de l'estimació humana, de les màquines i simples vincles digitals?
Els nascuts des del 1996 formen la “generació Z”, aquells “nadius” de l'univers tecnològic. Diuen que els caracteritza la facilitat per aprendre noves tècniques, treballar en equip o mostrar-se flexibles. Ara bé, potser els manca la formació per sobreviure dins l'anomenada Web 3.0, aquesta “web semàntica” on les respostes intel·lectuals i les indicacions d'actuació no les generen només els humans sinó la mateixa xarxa digital. Més enllà dels motors de cerca, sorgeix un nou paradigma: si no aprenguéssim a gestionar-lo bé, podríem prendre-hi mal. Pares i educadors hem d'anar més enllà de la tecnologia i arribar fins als valors. Cal realitzar de manera habitual “accions operatives bones”, el que s'anomena “tenir virtuts”. Per això renyem i blasmem els vicis, que en són l'oposat.
Des de la psicologia evolutiva (Piaget) distingim etapes en el desenvolupament cognitiu: la sensoriomotriu (fins als 2 anys), la preoperativa (fins als 6-7) i, successivament, la de les “operacions concretes” i la de les “operacions formals” (entre els 12 i els 16). Un nadó pot remenar una tauleta amb els ditets, però cada moment té el seu aprenentatge. Amb els infants, fins a l'inici de la primària, convindrà centrar-se en justícia, sinceritat i ordre. Solen obeir, però convé interioritzar: no prendre el que no és seu ni fer trampes. Enganxar-se capritxosament a l'audiovisual en seria un vici. Fins als 12 anys convé desenvolupar la fortalesa: ser pacients, laboriosos i perseverants, resistint –per exemple– a la frustració per una deficient connexió o acabant bé les tasques digitals. La preadolescència també és el moment de la generositat i la responsabilitat, preveient les conseqüències del que fem a internet.
La nostra planificació arriba a l'adolescència: cal desenvolupar la moderació, una virtut clau per als clàssics. Com?: valorant –en les xarxes– la intimitat pròpia i l'aliena, sent sobris en l'ús del temps i els descontrols emocionals, afavorint el respecte i l'amistat. Educadors i pares tenen feina fins als 18 anys: ara cal adquirir la quarta virtut clàssica, la prudència. S'aprèn lleialtat, flexibilitat, comprensió, optimisme, audàcia i esperit emprenedor. Les eines digitals no poden generar individualismes egoistes o monstres de l'autoestima presumptuosa.
La nostra cibercultura exigeix tres condicions: interactivitat, hipertextualitat i connectivitat. Les tenim. Ofereixen possibilitats enormes per al discurs racional i emotiu humà, i per a l'educació: per què hauríem de desaprofitar-les?