Cita a Brussel·les
La visita de la Viviane Reding ens ha recordat la cara més burocràtica del club d'estats dominat pels interessos que és sovint la Unió Europea. Val a dir que les seves declaracions tampoc no han acontentat el govern espanyol, que hauria volgut una desqualificació més gran, en lloc d'una apel·lació al diàleg sense línies vermelles, això sí amb l'objectiu de mantenir Catalunya dins Espanya.
És obvi que la Unió Europea s'espolsarà cap tipus de responsabilitat i que defensarà els interessos dels seus estats membres. Significa això que ens n'hem d'oblidar i els hem de deixar estar, i sobretot no molestar-los, com han insinuat algunes veus? Jo penso que no, que els catalans som ciutadans europeus i hem d'apel·lar a les institucions europees perquè garanteixin l'exercici de drets universals.
En aquest sentit, el diumenge 30 de març tindrà lloc a Brussel·les una manifestació on catalans, escocesos, flamencs i ciutadans d'arreu d'Europa es manifestaran plegats per visualitzar llur determinació a favor del dret universal d'autodeterminació i en contra de qualsevol oposició i amenaça al seu exercici. L'eslògan de la manifestació fa referència al principi democràtic, clau en aquest procés: It's about democracy! La manifestació és una iniciativa de la ICEC (International Commission of European Citizens), que neix de l'experiència dels observadors internacionals de les consultes. Disposa del suport de la European Free Alliance (el partit europeu que engloba partits com la N-VA, ERC, PSM,…) i del de nombroses entitats de la societat civil. A banda de la manifestació, hi haurà conferències i debats a universitats flamenques, i el CIEMEN, una de les entitats organitzadores, la farà coincidir amb una conferència internacional al Parlament Europeu sobre el dret d'autodeterminació al segle XXI.
Cinc anys després de la dels Deu Mil, aquesta manifestació arriba quan ja hi ha un ampli acord al Parlament de Catalunya per celebrar una consulta sobre la independència el 9 de novembre de 2014. Moltes coses han canviat, i per bé, en cinc anys. Ara bé, les mobilitzacions segueixen sent necessàries i aquesta pot contribuir a assolir dos grans objectius. El primer, recordar que les dificultats i les amenaces per voler exercir el dret universal d'autodeterminació són un greuge no només per als catalans, sinó per a tots els ciutadans europeus, perquè és en territori europeu on s'estaria vulnerant aquest dret.
El segon, mostrar al món la voluntat i determinació de la ciutadania catalana per fer la consulta el 9 de novembre de 2014. Un mandat democràtic al qual no es pot renunciar substituint-lo per unes altres eleccions autonòmiques –les segones que tindrien l'etiqueta de plebiscitàries– el 2015 o el 2016, perquè ens portarien a la mateixa situació que tenim ara: una majoria clara per convocar un referèndum d'autodeterminació, o per fer una declaració seguida d'un referèndum de ratificació, que seguiria tenint l'oposició del govern espanyol.
Ens veurem doncs abocats a l'unilateralisme per exercir el dret d'autodeterminació. I aquest serà condició necessària per al diàleg, imprescindible per acordar el repartiment d'actius i passius, i el tractat de doble nacionalitat. Un diàleg que haurà d'incorporar també la Unió Europea, i que vistes les circumstàncies, només arribarà quan a Catalunya s'hagi actuat amb voluntat i determinació, posant les urnes al carrer i mostrant al món que s'està disposat a arriscar per complir amb la voluntat popular. Si tenim el mandat democràtic per fer-ho el 9 de novembre d'aquest any, per què esperar? A Brussel·les, doncs, el 30 de març, es farà un acte més d'afirmació d'aquesta voluntat.
