Opinió

LA GALERIA

Mòmies

La Fontana ofereix una mostra de les civilitzacions egípcies

Uns amics que visitaven un museu a Budapest, en veure unes mòmies allí exposades, immediatament varen pensar en mi. Sabien, és clar, que m'agrada capbussar-me en els misteris de l'antic Egipte, les seves formes de vida i, particularment, els ritus funeraris d'aquella civilització. He visitat unes quantes vegades el museu privat del carrer València de Barcelona, he dedicat potser tanta atenció a les mòmies del Vaticà (les autèntiques) com a les pintures de la Capella Sixtina i he tingut l'oportunitat de contemplar ben de prop la mòmia de Ramsès II al museu del Caire després de visitar la seva tomba i la de Tutankamon a la Vall dels Reis. Quan he estat a Londres no he deixat d'anar al British, on hi ha una excel·lent col·lecció de mòmies, sarcòfags i vestigis d'aquella antiga civilització amb la pedra de Rosetta com a peça cabdal, que va facilitar que Jacques-Joseph Champollion desxifrés el significat dels jeroglífics. Abans de la seva remodelació, a la primera planta d'aquest museu de Bloombsbury, a la vitrina 35 i amb el número 22542, es mostrava la coberta d'un sarcòfag que contenia la mòmia d'una sacerdotessa del culte d'Amen-Ra a qui s'atribuïa l'autoria d'una maledicció ancestral. Segons sembla, l'any 1860 un anglès anomenat Murray va comprar el fèretre al Caire i a partir d'aquell moment les desgràcies es varen abatre sobre ell, que va perdre un braç en el transport, com també les 13 persones que l'acompanyaren, que moriren o patiren desgràcies al cap de poc d'haver retornat a Londres. No havia estat al Rijksmuseum van Oudheden de Leiden, però sortosament una part d'aquest museu holandès ens ha arribat ara a Girona a través de l'Obra Social La Caixa amb una extraordinària mostra de les antigues civilitzacions egípcies enfocada principalment en els ritus funeraris i en la creença d'una vida més enllà de la mort. En aquest sentit, bona part de l'exposició gravita entorn de la mòmia d'Ankhhor, sacerdot de Montu, senyor de Tebes, que va viure a Egipte fa més de dos mil anys i que s'exposa acompanyada dels tres sarcòfags de fusta policromada que la cobrien exquisidament recoberts de pintures i jeroglífics perfectament conservats. Els dos audiovisuals que es passen a l'interior de la sala i els objectes que s'hi exposen ajuden el visitant a entrar en el món de la momificació, en l'època i en el perquè. La mostra de la Fontana conté també una petita joia: el bloc on Champollion anotava els seus avenços en la transcripció dels jeroglífics. No se la perdin!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia