Bankia, un nucli de poder?
L'article de Manel Pérez a La Vanguardia del 2 de març passat, titulat Un nou nucli de poder financer, és molt interessant. El tema em ballava pel cap, però ell se m'ha avançat. Diré el mateix, però d'una manera més contundent.
Bankia és el resultat de la fusió de Caja Madrid amb la valenciana Bancaixa. I Caja Madrid era el nucli de poder financer que havien creat primer els socialistes i, després, el PP, amb Esperanza Aguirre al capdavant. Si es repassen les hemeroteques –o el meu arxiu de retalls de diari, que és el mateix– es poden trobar declaracions dels seus dirigents en què deien que Caja Madrid aviat superaria en potència la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, perquè la seva era la capital d'Espanya, o bé anunciaven en primera pàgina d'un diari amic que anaven a la fusió amb la caixa catalana amb el domicili a Madrid, per descomptat. La jugada no va sortir bé ni als socialistes ni al PP, i Bankia ha estat la gran fallida de la història financera de l'Estat, que ha exigit l'aportació de 22.000 milions d'euros dels contribuents.
Ara el govern del PP es disposa a privatitzar una Bankia sanejada, que ja guanya diners, per intentar crear de nou un nucli de poder financer a Madrid. En aquest moment tenim quatre entitats financeres que dominen el mercat bancari: el Santander, amb els Botín que manen i un negoci estranger que supera per molt el mercat domèstic; el BBVA, amb domicili a Bilbao i amb un home de confiança de José María Aznar al capdavant; i dues entitats catalanes, Caixa Bank i el Banc Sabadell. Bankia podria ser un nou instrument financer amb la capitalitat a Madrid i a la disposició de les elits del PP. Per aconseguir-ho han de seguir el model que van aplicar al BBVA: trossejar el capital, de manera que no hi hagi cap més grup que pugui prendre el control de l'entitat.
Una gran empresa, com el BBVA o com Bankia, es pot controlar amb el 20 per cent del capital, sempre que el 80 per cent del capital restant estigui en mans de milers d'accionistes, que no tinguin capacitat per fer pinya. El problema del titular del 20 per cent del capital és el de buscar altres accionistes que reforcin el seu lideratge, i això es pot aconseguir pagant peatge en forma de càrrecs en el consell d'administració o altres favors indirectes. No cal que inventin res.
La jugada de Bankia podria tenir continuïtat amb la compra de Catalunya Banc, que li donaria un extraordinari poder al nostre país. Això ja no ho diu el periodista esmentat, sinó que és collita pròpia. Es tracta d'una entitat també estatitzada, que acabarà en mans d'un sol grup, segons s'ha dit, sense seguir el model de la caixa madrilenya. Els possibles compradors a l'interior de l'Estat són ben pocs.
No crec que La Caixa hi pugui estar gaire interessada, ja que la majoria d'oficines estarien duplicades i hauria de fer una reducció de personal, molt dolorosa per als treballadors i per si mateixa. El Sabadell ja ha comentat que no presentarà oferta. El comprador de Catalunya Banc només pot ser Bankia, el Banc Popular (?) o un banc estranger. No hi ha altres alternatives, sempre que no acordessin la disgregació en parts del banc i la venda a diverses entitats. La compra de Catalunya Banc per part de Bankia seria com l'entrada del cavall de Troia en el procés sobiranista i és possible que la idea hagi passat pel cap del nostre govern de l'Estat, igual com ha passat pel meu.
