El diumenge de l'alcalde
Diumenge a les nou del matí trobo l'alcalde del meu poble a la fleca, esmorzant. Una fleca en diumenge és un despatx amb la porta oberta i, si ets alcalde, una reunió rere l'altra. Trobaràs veïns que només et diran bon dia, d'altres ho aprofitaran per reclamar sobre el fanal fos o la vorera engrunada. Potser és perquè al meu poble tot està força ben endreçat –o potser perquè dissabte es va fer la rua del carnaval i encara duren les ganes de tenir els maldecaps i les queixes entre parèntesi–, però diumenge, a la fleca, tothom li diu bon dia a l'alcalde i prou. Ser alcalde vol dir que ahir al vespre et vas passar cinc hores dalt la tarima presidint el jurat de la desfilada, vol dir ser l'endemà a les nou al despatx de la fleca i vol dir també anar tot seguit a passejar pel mercat a l'aire lliure i fer-la petar amb els marxants per saber que tot va com ha d'anar. El més admirable dels nostres alcaldes, però, és que tot això ho fan, a més a més, perquè els agrada fer-ho. Ser alcalde és estar permanentment a la tarima, presidint el jurat però concentrant també les mirades examinadores dels veïns, que de tu esperen que els arreglis el poble i al cim no t'endeutis. Ara tot això, totes aquestes vocacions, tots aquests voluntarismes en general remunerats a la menudalla, estan en perill. En té la culpa la llei perpetrada pel govern espanyol amb l'objectiu suposat de millorar l'eficàcia de les administracions locals i amb l'objectiu inconfessable de fer la guitza al govern de la Generalitat i a les seves aspiracions sobiranistes. De totes les armes emprades en l'ofensiva del Partit Popular contra la consulta catalana, aquesta és una de les pitjors, perquè apunta cap al pal de paller que tenim més a prop: els nostres ajuntaments.
Si la llei s'aplica, els consistoris continuaran exposats a la tarima de les exigències ciutadanes, però en canvi perdran gran part de les competències actuals. Estaran obligats a cedir a administracions superiors el poder de decisió en molts dels problemes veïnals que ara resolen i a mancomunar-se amb poblacions potser geogràficament properes però a la pràctica distants i difícils d'homologar. Tot això, naturalment, ha estat quirúrgicament dissenyat pels governants de Madrid, que a les rues dels nostres pobles només hi surten representats amb estisores esmolades i amb guàrdies civils tronats i que, els diumenges, quan anem a la fleca a despatxar amb el nostre alcalde, no els hi trobem pas mai.
