Art conceptual al carrer, o no

A mi, l'art conceptual sempre m'ha vingut una mica ample. Em costa d'entendre el significat de les accions, dels gestos, dels muntatges. I podria dir que gairebé ha passat de moda sense que n'hagi arribat a capir les beceroles. Què hi voleu fer. Cadascú és com és. Fa un parell de setmanes vaig ser a la Fundació Valvi i s'hi estaven presentant un seguit de performances. En recordo l'artista que plantava un rectangle a la paret i s'enfilava per poder mirar a través del que devia haver esdevingut finestra; la noia que es va despullar, agenollada i d'esquena, expressant el seu art només amb el moviment de mans i peus; la que passejava un cabdell de llana, com si fos un gosset, al voltant de la sala; el xicot que asclava un tronc, el llescava amb cura, el polia fins a convertir-lo en una espasa... M'hi vaig fixar, ja ho veieu.

Dijous, cap a migdia, l'art conceptual de la Valvi havia sortit al carrer: una dotzena d'artistes havien tallat la Gran Via, des de l'antic govern civil fins al carrer Nou, amb torres elèctriques fictícies i, just davant de la Galeria, dues noies havien ficat el braç dins d'un bidó de ciment, just al mig del carrer. Gran enrenou. Dotzenes de cotxes policials, dos vehicles dels bombers i els badocs enfilats al mur de la plaça de la Constitució. La performance, que va durar unes hores, consistia en la feina dels bombers, armats amb tota mena d'eines, provant de deslliurar les dues noies de la feixuga nosa que tenien enganxada sòlidament al braç.

Trepants, escarpes, martells, serres radials lluitant contra la llauna primer i el ciment després, amb cura i paciència, que no es tractava pas de tallar cap braç. Les noies presoneres voluntàries anaven ben tapades, no fos cas que l'airet fi que bufava ens les constipés. A més a més, duien un casc de bomber, per salvar el cap d'accidents possibles, amb mascareta cobrint boca i nas –que no respiressin pols– i unes ulleres reglamentàries per salvar els ulls d'esquires o guspires. Professionalitat absoluta. D'això se'n diu una performance ben feta. I encara, sabeu què? Que ho vaig entendre tot: figurava que protestaven contra la construcció de la MAT. A veure si al final això del conceptual se'm farà comprensible.

Com? Que no era art conceptual? Que la Fundació Valvi no hi tenia res a veure? N'està ben segur? Li puc assegurar que era just davant de la Galeria. En fi, què hi farem. Resulta que no, que els actors del tall de carrer i de les accions eren els activistes anti-MAT, els mossos d'esquadra de veritat, els municipals de Girona i els bombers. Ja em va semblar que treballaven massa bé, sobretot els bombers, per ser artistes fent un paper. Entesos. Perdoneu la confusió. Un altre dia m'hi fixaré més bé abans de dir res.