L'11-S, tots a ballar ‘reggae'
En els darrers dies he detectat entre les entitats que donen suport al procés sobiranista un cert nerviosisme davant la dificultat de superar l'èxit absolut de la Via Catalana de la Diada de l'any passat. Sembla que s'hagi de superar aquella fita. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha avançat que treballa en dues o tres opcions per internacionalitzar el procés. Hi ha qui avança, fins i tot, la possibilitat d'una acció que s'allargui des de l'11 de setembre fins al 9 de novembre. El que es faci, serà bo, i més perquè segur que anirà en la mateixa línia que fins ara: reivindicació ferma però absolutament cívica. Dit això, jo penso que si l'ANC convoqués els catalans a ensenyar el cul a la plaça del poble, a ballar reggae amb una perruca de rastes o, per dir coses absurdes, a fer el rècord Guinness de tombarelles, l'èxit també seria absolut. I això passaria perquè aquest procés està liderat per la gent, per la societat civil, i no pas pels polítics.
Fa uns dies, vaig parlar amb un destacat membre de la direcció de CiU. Li vaig preguntar pel procés. I ell, sincer, com sempre, em va respondre: “Ens està desbordant, sempre va un pas endavant del que ens agradaria... però això és bo.” I és que aquesta és la clau. La manifestació a favor de l'Estatut va sorprendre però la de la Diada de fa dos anys va agafar amb els pixats al ventre la classe política del país. El tsunami posterior és clarament visible en l'esmicolament del PSC, però la realitat és que uns dies després Artur Mas va anar a Madrid a reclamar el pacte fiscal. Sí, el pacte fiscal, un concepte que ara només és viu en les ments d'Alícia Sánchez Camacho o Joaquim Gay de Montellà. La realitat, tossuda, ha estat que, per molt que inventin a Madrid, aquest és un procés que ve de sota i que supera dia rere a dia els polítics. Mas, en una entrevista recent, deia clarament que ell només aspirava a liderar un procés. Un procés que no era el seu. La Diada d'aquest any tornarà a ser un esclat de reivindicació nacional. I més encara si el decret de convocatòria de la consulta ha estat anul·lat. O si el president està inhabilitat. O si l'autonomia està suspesa. Però no cal que passi tot això. Els polítics han de tenir clar que qui mana en aquest procés és la gent, les entitats que lideren el procés sobiranista, i que caldrà veure quin ritme marquen. I, a més, en un moment donat, reclamaran saltar-se la legalitat espanyola. I, com ara, la gent decidirà quina és la direcció.
