Diàleg, debat i fractura social

n dels arguments més utilitzats pels contraris al procés independentista a Catalunya és que el simple fet de plantejar el debat suposa portar el país cap a la fractura social, un abisme que separarà amics, famílies, coneguts i saludats, i que ens portarà a la ruïna. Ho va escenificar prou bé el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, quan va deixar anar que moltes famílies catalanes no havien pogut celebrar juntes les festes de Nadal per aquest motiu. No fem riure, sisplau. Al final resultarà que defensar democràticament les teves idees contribueix a dividir socialment el teu país. I que els que vam anar a la gran manifestació de la Diada del 2012 o els que vam participar a la Via Catalana del 2013 o tots els que hem exposat i debatut les nostres idees de manera pública som uns irresponsables i uns antidemòcrates que tirem pel dret i no tenim en compte que, tot i que simplement demanem poder viure millor al nostre país, el que estem provocant és l'efecte contrari. En definitiva, que estem portant el país al caos, a la fractura social, a l'anorreament. És ben estrany tot això, no trobeu? No vivim, teòricament en una democràcia en la qual la llibertat d'expressió és un dels pilars més destacats? De veritat que treballar perquè hi hagi canvis importants en un país i començar a debatre la qüestió de manera totalment democràtica ja vol dir que trenquem la societat? O és que aquells que ens acusen de dividir la gent es pensen, des de la seva altivesa, que els ciutadans no estan prou preparats per debatre qualsevol tema sense que això comporti necessàriament el retorn a temps passats? Francament, trobo molt poc democràtics els seus arguments. El problema és que, de fet, són una mera excusa per no afrontar la qüestió catalana com ho han fet, per exemple, a Escòcia. Allà ningú parla de fractura social. Allà parlen dels pros i els contres de la independència. Ho debaten democràticament i acabaran votant, que és la manera com, en una societat avançada, es decideixen les coses. Però, ja se sap, Espanya és diferent. Tant que, fins i tot, la democràcia sovint s'entén com una dictadura. I això sí que provoca fractura social i, sovint, també trenca estats que es creien ben sòlids i uniformes. Com l'antiga URSS, per exemple.

U